OBJECTE MIREIA SALADRIGUES

L’objecte de casa meva que per mi és art és aquesta làmpada. Està situada a la tauleta de nit de la meva habitació, a una alçada per sota dels genolls. És la reproducció d’una xemeneia de la Pedrera de Barcelona, de l’arquitecte Antoni Gaudí. Les seves mides són: 30 cm d’alçada, 18 cm a la seva part més ampla i 9 cm a la punta de la part superiorL’he escollida perquè:

1. La xemeneia en la qual està basada, va ser creada per un famós arquitecte que va transformarl’arquitectura en art, i per tant, tot allò que va dissenyar ell és calificat com a no només arquitectura sinó art alhora.

2. M'agrada mirar-la. De fet, m’ha inspirat per molts quadres que he fet. A més, produeix una llum càlida, acollidora i molt especial. Crea un ambient difícil d'explicar. M'encanta.

3. La forma en si, sense tenir en compte què és a la realitat, és molt bonica, i el seu color és un beige amb tonalitats de blanc, i aconsegueix una textura molt interessant.

VANESSA BEECROFT, ERWIN OLAF, ANDREA CREWS I CHRISTIAN BOLTANSKI

VANESSA BEECROFT:

Va néixer a Gènova l'any 1969, però viu a Nova York desde fa molts anys. L'artista treballa la imatge de la dona creant cuadres vivents, donant pas a obres provocadores, boniques però decabellades, efímeres en certa part, treballant sempre amb fotografía o vídeo.
També juga un paper important dins l'obra d'aquesta artista la performance, ja que normalment, les fotografies que fa i els vídeos que enregistra són per tenir un record físic de les performances que crea. La dona apareix a tot arreu, ja sigui despullada, semi nua o completament vestida, tot i que sovint pot dur només una peça com sabates de taló.

fotografia presa per Vanessa Beecroft

ERWIN OLAF:

Va néixer a Hilversum (Holanda). Viu a Amsterdam des del 1980, i allà hi té el seu estudia fotogràfic, ja que és fotògraf. El que el fa especial és la seva maner de fotografiar, transformar, controvertir, etc. la societat i el que ens envolta habitualment. Amb les seves fotos vol explorar la sensualitat, l'humor, el dolor i la deseperació. Va començar fent fotografies en blanc i negre, i mica en mica hi ha anat afegint color i finalment ha acabat retocant i manipulant-les digitalment.

A més de fotografia, Erwin Olaf fa pel·lícules i produccions de vídeo. Tot i que el seu objectiu ha estat sempre la controvèrsia, ha participat en campanyes publicitàries de marques com Heineken, BMW, Microsoft i Nintendo, per les quals ha obtingut premis com el Lleó de Plata en el festival de publicitat de Cannes.

fotografies d'Erwin Olaf

ANDREA CREWS:

És una dissenyadora diferent, ja que aprofita qualsevol estrip, peça, fil, material de roba per fer pantalons, camises, bolsos, abrics o qualsevol altre peça de roba. Ho fa en el seu taller. Allà, quan obté roba que s'ha llençat a les escombraries, la contempla curosament i la analitza i quan té una idea es posa a cosir, embastar, estripar i sobretot experimentar fins a obtenir roba totalment reciclada i diferent. A més compta amb tot un equip de dissenyadors, fotògrafs, interioristes, pintors, per la qual cosa no només crea roba sinó que també fa fotos d'ella amb l'ajut de models, i es crea un ambient concret amb l'ajut dels interioristes i els pintors, qui també pinten quadres o fins i tot les peçes creades anteriorment per l'equip de dissenyadors.

Andrea Crews és, doncs, no només una dissenyadora contemporània i diferent, sinó també un cúmul de persones recolzant aquesta idea darrera que completen el treball en equip des que es llença un abric fins que es converteix en, potser, mitjó i apareix en una foto.

una de les moltes creacions d'Andrea Crews

CHRISTIAN BOLTANSKI:

Christian Boltanski és un artista, escultor i cineasta francès nascut el 6 de setembre de 1944 a París. Artísticament es va formar sense l'ajuda de ningú i va començar a pintar a l'edat de 14 anys. Entre els anys 1969 i 1971 va iniciar una etapa de reconstrucció de la seva infància. Ho va fer a través de fotografies, i actualment el paper de la memòria i l'arxiu és molt important dins la seva producció. Cada vegada més treballa amb roba, fent performances i instal·lacions, així com també exposant fotografies de gent morta, lògicament les fotografies són d'abans de morir.

dues instal·lacions de Christian Boltanski

MARTIN MARGIELA, VIVIENNE WESTWOOD I JANA STERBACK

Avui publico tot una sèrie de biografies de personatges poc coneguts, però importants dins el món de la moda, la roba i tot el que aquest àmbit comporta. Cadascun d'ells ha aportat noves maneres de trencar amb la part més coneguda de la moda, perquè la paraula "moda" no només vol dir estètica, bellesa i glamour.

MARTIN MARGIELA

Martin Margiela és un dissenyador de roba molt peculiar i trencador, nascut a Bèlgica, més concretament a Lovaina un 9 d'abril de 1957. Les seves creacions giren al voltant del reciclatge, la transformació i el desconstructivisme.
Es va graduar a la Royal Academy of Fine Arts de Amberes l'any 1980. L'any 1988 crea la seva propia marca de roba, anomenada Mansion Martin Margiela, ensetant-la amb una col·lecció de roba per a dona dita "Destroy Fashion", que en anglès significa destruïr la moda. Com s'ha dit abans, el dissenyador es centra en crear peçes de roba desconstructivistes. El desconstructivisme consisteix en allunyar-se del glamour i el luxe que comporta habitualment la moda i buscar una part més revolucionadora i excèntrica. Mai s'ha pogut veure cap foto del dissenyador, ja que fuig de les càmeres degut al seu pensament de la moda com a model d'art i no comercial.

Entre alguns dels dissenyadors per els quals ha treballat es troba Jean Paul Gaultier.

alguns conjunts que ha creat el dissenyador

VIVIENNE WESTWOOD:

Vivien Westwood és el nom artístic que rep una important dissenyadora de moda britànica. El seu nom complet és Vivienne Isabel Swire i va néixer el 8 d'abril de 1941 a Derbyshire, Anglaterra. És considerada la precursora de l'estètica punk i new wave.

Es va casar amb Derek Westwood, amb qui va tenir el seu primer fill, en Ben. El matrimoni va durar fins que ella va conèixer Malcolm McLaren, el futur manager del grup de música "Sex Pistols". Amb el seu segon home va tenir un altre fill, de nom Jseph. La parella va inaugurar l'any 1971 una botiga de roba anomenada primerament Let it Rock i més tard, SEX.
La roba que lluïen els components del grup de música "Sex Pistols" estava dissenyada per la Vivienne i el seu marit, i es caracteritzava per incloure-hi cadenes, ganxos, elements eròtics i elements fetixistes, etc.

look dissenyat per Vivienne Westwood

Vivienne Westwood

JANA STERBAK:

Jana Sterback va néixer a Praga l'any 1955, d'on va haver d'emigrar fins a Canadà amb tota la seva familia degut a la invasió soviètica. El treball de Jana Sterback no només se centra en vestits sinó també en objectes, accessoris o performances, això sí, sempre fent de la precepció del cos un indicador d'experiències mentals. A les seves obres es poden trobar projectes com un vestit fet de carn, un altre fet de filets, un altre de cabells, cadires fetes amb metall i gel, butaques cobertes de carn, motxilles que consten en unes tires de roba enganxades a una pedra, i una llista interminable tant d'objectes com de performances i vídeos.

vestit fet de carn ideat per Jana Sterbak

MÉS ENLLÀ DE L'OBJECTE. obres de la col·lecció MACBA

El passat dijous dia 21 de gener, vam recórrer l'exposició del museu de Granollers "Més ellà de l'objecte. Obres de la col·lecció MACBA", la qual és una exposició itinerant i col·lectiva, formada per els següents artistes:
Joan Brossa, Raimon Camprubí, Leandre Cristòfol, Joan Escribà, Ángel Ferrant, Jordi Galí, Siliva Gubern, Jordi Huguet, Àngel Jové, Antoni Llena, Robert Llimós, Joaquim Llucià, Antoni Mercader, Josep M. Mestres Quadreny, Miralda, Muntadas, Josep Ponsatí, Pere Portabella, Joaquim Prats, Carles Pujol, Joan Rabascall, Àngels Ribé, Benet Rossell, Carlos Santos, Dorothée Selz, Francesc Torres, Moisès Villèlia i Jaume Xifra.

De tots els objectes i obres exposades, en vaig triar un, que especialment em va cridar l'atenció. A continuació en faré la ressenya.

TÍTOL DE L'OBRA: Construcció Lírica

NOM DE L'AUTOR: Leandre Cristòfol (Ós de Balaguer 1908-Lleida 1998). Va ser un escultor i fuster, pioner de l'escultura surrealista catalana. Les seves obres es caracteritzen per lús de fusta, degut al seu ofici i formes abstractes, en les que hi barrejava materials i objectes inservibles i els convertia en mecanismes i composicions extranyes, però alhora molt artístiques.

ANY DE L'OBRA: 1934

MATERIALS: Fustes de diferents formes, ferro i pintura

TÈCNICA: Fustes enganxades sobre un suport de també fusta i una tira de ferro, tot barnissat i el ferro pintat.

DESCRIPCIÓ FÍSICA: Duesu fustes enganxades entre elles, formant una forma semblant a la lletra "T" inclinada l'esquerra. A l'angle esquerre de la "T" hi ha una altra fusta, retallada en una forma curva. Una tira dura de ferro enroscada en les fustesl, i que sovint les travessa. Tot això sobre un suport de fusta.

QUÈ M'INSPIRA O QUÈ VOL DIR PER MI?: El que a mi m'inspira aquesta obra és tranquil·litat elegància, subtilesa. Sembla com si la "T" estigués apunt de caure, però gràcies a la fusta del cantó esquerra es manté en una posició inclinada, la qual cosa la manté sense caure. A més, la tira de ferro, l'entrellaça i uneix les peçes per intentar que no es desmontin. Però `la tira no està posada de qualsevol manera, sinó que forma unes espirals molt suaus i equilibrades, com també la fusta de l'esquerra, que està tallada amb unes curves molt elegants, tot recordant a un violó, potser d'això ve la part lírica del títol. Un dels motius per els quals em va agradar és per el fet de que fusiona un material antic o rústic, com és la fusta amb el ferro, un material molt present a l'actualitat i crea un quadre-escultura en el qual hi barreja materials diferents però molt encertadament.

PETIT DIBUIX ESQUEMÀTIC DE LA PEÇA:

Aquestes dues són, de totes les que he vist, la pàgina web que més m'ha agradat i la que menys.
La primera és la més maca i és d'una empresa de disseny gràfic. M'agrada perquè hi barreja objectes antics o no molt moderns amb tendències de disseny gràfic, i ho fa d'una manera molt sutil, sense destacar les coses, sinó que es barrejen els objectes antics amb vectors i dissenys moderns. També és unaa web, alhora de sutil, elegant i sense ser carregosa. També m'agrada la divisió de la plana en dos, l'estanteria i la finestra, trobo que trenca l'estètics però queda ben realitzat.

I la segona, curiosament està feta per ser la pitjor web del món, per demostrar el que no han de tenir les planes webs, entre altres coses fondos de molts colors i mòbils, com també amb músicques estridents, lletres que no es distingeixen, i animacions excessives.

www.angelfire.com/super/badwebs/main.htm

www.foxie.ru

L’ANARQUIA DEL SILENCI

L'exposició sobre John Cage (1912-1992) "L'anarquia del silenci" reflecteix tota la trajectòria d'aquest compositor americà que va revolucionar el món de la música i que obrir camins cap a la música contemporània.

OPINIÓ PERSONAL
Personalment, aquesta exposició n’estic segur que va ser la que més em va agradar de totes, i probablement de les que falten per visitar. Tot i que el contingut de l’exposició era entenedor i gens feixuc, gràcies al guia que ens va tocar, la visita va ser encara més amena i divertida, d’aquesta manera es va poder entendre encara més bé que no pas si el guia hagués estat una enciclopèdia amb cames. Però la cirereta del pastís la va posar al final de l’exposició, on vam haver de fer una peça musical amb sons d’objectes quotidians i amb el nostre cos.

La única conclusió, doncs, que puc donar és que va ser fantàstic

GAGARINE SE TUE EN AVION

DADES DE L'OBRA:

Gagarine se tue en avion és el títol d'una de les moltes obres de l'artista Gil Joseph Wolman. Data de l'any 1968, la seva tècnica és el collage sobre tela i les seves mides són 162 x 97 cm.

Forma part de la col·lecció permanent del MACBA

BIOGRAFIA DE L'AUTOR:

Gil Joseph Wolman va néixer a París el 1929 i va morir en aquest mateixa ciutat el 1995. Va formar part del lletrisme, una avantguarda i del détournement o tergiversació, una tècnica que es caracteritza per la combinació de frases, parts de llibres, imatges, material cinematogràfic... per donar lloc a altres obres amb un missatge diferent o oposat a l'original. A partir dels anys seixanta, però, inicia una nova etapa pictòrica marcada per l'Art Scotch, un art que consistia en col·locar en diferents capes tires arrencades de material imprès sobre suports com la fusta. L'Art Scotch és, per tant, una fusió entre el lletrisme i la tergiversació.

OPINIÓ PERSONAL:

Vaig escollir aquesta obra perquè la vaig considerar una de les més diferents i contrastants respecte a la resta existent al MACBA. Em va agradar molt la textura aconseguida i també trobar interessant el trencament de la horitzontalitat de les tires de paper.

Totes elles amaguen un missatge el qual és el mateix que el títol de l’obra: Gagarine se tue en avion (Gagarine es mata amb avió), la qual cosa em transmet que el quadre ha presenciat aquest moment, i que per tant les tires arrugades i trencades, el color desgastat i el desordre existent a l’obra és el rastre que va deixar l’accident. És per això que em transmet dolor, pèrdua, impotència, però alhora esperança i tranquilitat.

No sé si l’autor ho va fer amb aquest propòsit, però el que estar clar és que unes tires mal posades amb una frase escrita van atreure la meva mirada.