TIPOGRAFIA

PROVA DE SELECTIVITAT

Feu l’exercici 1 i trieu UNA de les dues opcions (A o B), de la qual heu de resoldre els exercicis corresponents (2 i 3).

- Exercici 1. [2 punts]. Llegiu atentament el text següent sobre la història del disseny nord-americà:

A partir dels anys trenta del segle XX la paraula aerodinàmica va passar de ser un vocable destinat a anomenar una ciència a ser l’expressió comuna d’un estil que va arribar a identificar-se amb tot el que era modern. En el sentit popular, el mot aerodinàmic esdevingué sinònim de modern, i això dóna una idea de la importància i de l’abast del fenomen que envairia el mercat mundial fins més enllà dels anys cinquanta. Qualsevol cosa que tingués unes línies gràcils i corbes era qualificada d’«aerodinàmica», encara que no hagués de solcar els aires, tant si es tractava d’una torradora, com d’una cuina, o d’una planxa.

Isabel CAMPI. Iniciació a la història del disseny industrial. Barcelona: Edicions 62, 1994

Observeu els objectes de les imatges A i B i contesteu les preguntes següents:

- A partir de quins aspectes formals es pot justificar que tots dos objectes pertanyen a la línia aerodinàmica?

Sí que pertanyen a la línea aerodinàmica. Ho podem demostrar a través de les línies compositives d’ambdós objectes, que són gràcils i corbes. La seva estètica també recorda molt als coets, que són els antecessors del moviment aerodinàmic, ja que està inspirat en el moviment, la rapidesa i la modernitat que caracteritza els coets. I és que l’invent dels coets va xocar a la societat de l’època i per això tothom va voler plasmar aquell avenç tecnològic en la majoria d’àmbits del disseny, creant objectes moderns i trencadors. Un altre element que recorda a l’estètica espacial és el material amb el que estan fets els objectes: metall. Tant l’afilallapis com el cotxe tenen colors metal•litzats i brillants, la qual cosa també aporta modernitat.

- Quina diferència hi ha entre un objecte i l’altre en relació amb el que explica el text?

La diferència que hi ha entre els dos objectes és que han estat dissenyats per a funcions i dimensions molt diferents: mentre que un és un cotxe, l’altre és un afilallapis. Tot i així, com diu el text, com que tenen línies corbes, malgrat ser coses diferents són aerodinàmiques, sinònim de modernitat i evolució en els anys trenta del segle XX.

- Exercici 2. [2 punts]. En la imatge G es mostren alguns cartells del dissenyador iranià Reza Abedini. Comenteu quin paper tenen la tipografia i la cal·ligrafia en la seva obra i descriviu l’ús del color en aquestes intervencions gràfiques.

Aquest magnífic dissenyador iranià treballa en els seus cartells problemes o situacions comuns en la societat del seu país. Rostres de patiment, siluetes negres, cares tapades... ens mostren tots els cantons de la societat iraní. Això ho plasma en els seus cartells mitjançant elements fàcilment reconeixibles i que ens recordin al seu país.

Un d'aquests elements és la tipografia àraba, que, com que es tracta d'un llenguatge molt caligràfic, els utilitza en els seus cartells com a símbols, i la veritat és que el resultat és molt harmònic i perfecte.

Un altre element que fa que quan mirem els seus cartells pensem en Iran són els colors. Podem veure que el dissenyador empra colors càlids i de gammes derivades del vermell, el marró i el taronja. Aquest tipus de colors té a veure amb el tipus de paisatge típic dels països del Pròxim Orient: el desert i les terres àrides.

ANNA MARIA MAIOLINO A LA FUNDACIÓ TÀPIES

El divendres dia 19 de novembre els alumnes de 2n de Batxillerat artístic vam fer una sortida a Barcelona. Primer vam anar a veure l'exposicó de JAvier Mariscal a la Pedrera, i després vam visitar l'exposició d'Anna Maria Maiolino, a la Fundació Antoni Tàpies.

BIOGRAFIA D'ANNA MARIA MAIOLINO:

Va néixer a Scalea, Calàbria (Itàlia) l'any 1942. Poc després va traslladar-se a Veneçuela a viure amb la seva família. Amb 18 anys va anar a viure a Brasil, allà encara hi viu. Malgrat això, també va passar temporades a Nova York i a Buenos Aires entre el 1970 i el 1980.
Era la petita de deu germans, i degut a bombardejos que va viure la seva família, els pares de Maiolino se la oblidaven nombroses ocasions al llit quan marxaven a algun refugi. Aquesta solitud i abandonament ha estat reflectit des de sempre en l'obra de l'artista. De fet, l'art va ser l'única via d'escapament que Maiolino va aconseguir per sortir de l'angoixa que a la seva infància va adquirir.
A Maiolino sempre li ha interessat les caques, les defecacions, les restes... que explusa l'organisme, i això forma part de la seva reflexió sobre el cos humà, sobre el que entra i el que surt i durant el camí es transforma. També té molta importància en la obra de Maiolino el treball manual, com el de la mare quan fa panets o pasta per als treballadors. Aquest és un aspecte que Anna Maria analitzarà i treballarà molt profundament.

Una cosa molt curiosa és que quan l'Anna Maria va arribar a Catalunya i es va informar sobre les nostres costums, va quedar sobtada de la presència que té l'excrement en la societat catalana (el caga tió, el caganer, la típica expressió: "ves-te'n a cagar"!...).

Tot i que a l'exposició predomina la presència dels excrements (fets d'argila, lògicament) i les formes que s'assemblen a les defecacions, també hi ha altres obres de Maiolino, com quadres o escultures, que es reparteixen entre dues plantes de la Fundació Antoni Tàpies.

OPINIÓ PERSONAL:

Tot i que reconec que l'obra de Maiolino és molt profunda i treballada, a mi personalment no em va agradar, potser perquè venia de veure l'exposició de Mariscal. A més, a mi aquestes sales d'exposicions tan blanques m'engoixen i em fan sentir malament, per no parlar del MACBA. A més, la guia, tot iq eu estava encostipada, semblava que li costés arrencar i a vegades es feia una mica feixuc entendre alguns aspectes. Per tant, la meva valoració de l'exposició no és massa positiva.

MARISCAL A LA PEDRERA

BIOGRAFIA DE L'AUTOR:

El seu nom complert és Javier Errando Mariscal i va néixer a València el febrer de 1950. Va començar a estudiar disseny a l'escola Elisava de Barcelona però de seguida va deixar els estudis per seguir els seus impulsos creatius. Els seus primers treballs van ser encàrrecs per a còmics, una estètica que des de ben jove ha conservat: l'estètica dels còmics: fresca, jove, infantil ahora, divertida i creativa.

L'any 1979 va dissenyar el logotip per a la ciutat de Barcelona anomenat Bar Cel Ona:

A cada grup de lletres hi ha representat un bar, el cel de Barcelona i el mar de Barcelona.

Deu anys després, al 1989, Mariscal és escollit en el concurs que es va fer per escollir la mascota dels Jocs Olímpics de Barcelona del 1992. La seva proposta era en Cobi, un gos d'atura dels Pirineus axafat per un cotxe. Lògicament, aquest tema va fer néixer una gran polèmica, però al llarg dels anys la gent es va anar familiaritzant amb en Cobi i va veure que aquesta mascota aportava una imatge nova de Barcelona: una Barcelona moderna, fresca i renovada.

L'any 1989 també crea l'estudi Mariscal, una petita empresa dedicada al món del disseny en la majoria dels seus àmbits. Juntament amb els components de l'estudi Mariscal, l'artista ha dissenyat logotips (Onda Cero, Bancaja, partit socialista suec: Socialdemokraterna, Zoo de Barcelona, Universitat de València...). També ha dissenyat mobles, interiors com el de la botiga H&M de Portal de l'Àngel.

L'any 1995 Mariscal surt escollit per segona vegada per a representar la mascota d'un aconteixement mundial, en aquest acs de la expo del 200 de Hanover. La mascota que fa Mariscal es diu Twipsy, i va donar pas posteriorment a una sèrire de televisió protagonitzada pel mateix Twipsy.

L'any 2002 l'estudi Mariscal dissenya sencer l'hotel Gran Hotel Domine Bilbao (la coberteria, els mantells, els uniformes dels treballadors, l'interior de l'hotel, l'exterior, el mobiliari, les cortines, les portes, les habitacions...).

Entre altres projecte de Mariscal també destaquen algunes escultures com "gamba" (1987), situada al port de Barcelona i "pineda" (2008) a la població de La pineda, a Tarragona.

EXPLICACIÓ DE L'EXPOSICIÓ:

L'exposició està distribuïda en tres àmbits. El primer és anomenat "Llenguatge i eines", el segon "món real" i l'últim "món ficció". Amb aquests tres àmbits es por recollir el treball de Mariscal al llarg de la seva extensa trajectòria.

L'apartat de "Llenguatge i eines": L'exposició es comença atravessant la cova dels esbossos, un espai ple de fotocòpies d'esbossos de Mariscal, amb unes finestres des d'on es pot veure una obra seva anomenada Crash! i que consisteix en un cotxe explotant. Seguidment passem al bosc de les lletres, un altre espai ple de lletres de diferents mides i tipus, amb colors variats i posades de tal manera que conformen una estructura semblant a un bosc. En aquest apartat podem veure les tipografies que ha inventat i modificat Mariscal.

L'apartat de "Món real": En aquest apartat es pot veure l'obra de Mariscal aplicada al món real, juntament amb la resta projectes que ha rebut l'estudi mariscal: des del disseny de portades de revistes i cartells (publicitaris, de pel·lícules...), logotips (onda cero, bancaja...), dibuixos per a bosses de botigues (H&M, Vinçon, restaurant IKEA, Camper for Kids...), disseny de teles, i finalment disseny d'objectes i mobiliari.

L'apartat de "Món ficció": Aquesta part de l'exposició comença just després d'un espai que MAriscal el va anomenar com el túnel de les teles, on hi penjen infinitats de teles estampades amb dibuixos i il·lustracions seves. Aquest espai ens mostra el món interior del polifacètic artista.

OPINIÓ PERSONAL:

Aquesta exposicó m'ha encantat. El contingut ha estat molt complert i he entès molt bé tot el que la simpàtica i amable guia ens explicava. Mariscal és una gran artista i un gran dissenyador, i això ha quedat reflectit en l'exposicó. De fet, semblava com si entréssis en una altre món: el món Mariscal. Allà tot era diferent, estava ple de colors (a diferència de l'angoixant MACBA, que és tot blanc). El muntatge que ha fet és increïble, em va encantar. Realment vaig disfrutar molt de la visita, i cal dir que em sap greu haber sabut tan poca cosa sobre Mariscal fins ara, ja que crec que és un increïble. La valoració és totalment positiva, un 10!

EXERCICI DE FOTOGRAFIA

EXERCICI 1. 3 FOTOGRAFIES AMB EL MATEIX ENQUADRAMENT PERÒ AMB DIFERENTS DIAFRAGMES

DESCRIPCIÓ DE LA FOTOGRAFIA: màscara 1
OBJECTIU: 8 mm
OBERTURA DEL DIAFRAGMA: F 3.2
VELOCITAT D'OBTURACIÓ: 1/80

DESCRIPCIÓ DE LA FOTOGRAFIA: màscara 2
OBJECTIU: 8 mm
OBERTURA DEL DIAFRAGMA: F 3.2
VELOCITAT D'OBTURACIÓ: 1/40

DESCRIPCIÓ DE LA FOTOGRAFIA: màscara 3
OBJECTIU: 8 mm
OBERTURA DEL DIAFRAGMA: F 3.2
VELOCITAT D'OBTURACIÓ: 1/25

EXERCICI 2. 3 FOTOGRAFIES AMB EL MATEIX PUNT DE VISTA PERÒ AMB TRES DISTÀNCIES FOCALS DIFERENTS.

DESCRIPCIÓ DE LA FOTOGRAFIA: màscara lleugermanet inclinada a la dreta
OBJECTIU: 6 mm
OBERTURA DEL DIAFRAGMA: F 2.8
VELOCITAT D'OBTURACIÓ: 1/60

DESCRIPCIÓ DE LA FOTOGRAFIA: màscara lleugerament inclinada a la dreta
OBJECTIU: 10 mm
OBERTURA DEL DIAFRAGMA: F 3.5
VELOCITAT D'OBTURACIÓ: 1/80

DESCRIPCIÓ DE LA FOTOGRAFIA: màscara lleugerament inclinada a la dreta
OBJECTIU: 14 mm
OBERTURA DEL DIAFRAGMA: F 4.5
VELOCITAT D'OBTURACIÓ: 1/60

EXERCICI 3. 3 FOTOGRAFIES AMB DIFERENTS PROFUNFITATS DE CAMP:

DESCRIPCIÓ DE LA FOTOGRAFIA: màscara amb el terme llunyà enfocat
OBJECTIU: 6 mm
OBERTURA DEL DIAFRAGMA: F 2.8
VELOCITAT D'OBTURACIÓ: 1/50

DESCRIPCIÓ DE LA FOTOGRAFIA: màscara amb el primer terme enfocat
OBJECTIU: 6 mm
OBERTURA DEL DIAFRAGMA: F 2.8
VELOCITAT D'OBTURACIÓ: 1/50

DESCRIPCIÓ DE LA FOTOGRAFIA: màscara amb el terme mig enfocat
OBJECTIU: 6 mm
OBERTURA DEL DIAFRAGMA: F 2.8
VELOCITAT D'OBTURACIÓ: 1/50

EXERCICI 4. 3 FOTOGRAFIES DE L'OBJECTE EN MOVIMENT AMB DIFERENTS VELOCITATS D'OBTURACIÓ:

DESCRIPCIÓ DE LA FOTOGRAFIA: màscara en moviment horitzontal
OBJECTIU: 6.8 mm
OBERTURA DEL DIAFRAGMA: F 2.8
VELOCITAT D'OBTURACIÓ: 1/11

DESCRIPCIÓ DE LA FOTOGRAFIA: màscara en moviment vertical
OBJECTIU: 6.4 mm
OBERTURA DEL DIAFRAGMA: F 2.8
VELOCITAT D'OBTURACIÓ: 1/12

DESCRIPCIÓ DE LA FOTOGRAFIA: màscara en moviment circular
OBJECTIU: 6.2 mm
OBERTURA DEL DIAFRAGMA: F 2.8
VELOCITAT D'OBTURACIÓ: 1/9

EXERCICI 5. 4 FOTOGRAFIES UTILITZANT I NO UTILITZANT ALTERNATIVAMENT EL FLAIX:

DESCRIPCIÓ DE LA FOTOGRAFIA: màscara frontal sobre terra de rajoles
OBJECTIU: 7 mm
OBERTURA DEL DIAFRAGMA: F 2.8
VELOCITAT D'OBTURACIÓ: 1/30

DESCRIPCIÓ DE LA FOTOGRAFIA: màscara frontal sobre terra de rajoles
OBJECTIU: 7 mm
OBERTURA DEL DIAFRAGMA: F 2.8
VELOCITAT D'OBTURACIÓ: 1/40

DESCRIPCIÓ DE LA FOTOGRAFIA: màscara frontal sobre terra de rajoles
OBJECTIU: 7 mm
OBERTURA DEL DIAFRAGMA: F 2.8
VELOCITAT D'OBTURACIÓ: 1/40

DESCRIPCIÓ DE LA FOTOGRAFIA: màscara frontal sobre terra de rajoles
OBJECTIU: 7 mm
OBERTURA DEL DIAFRAGMA: F 2.8
VELOCITAT D'OBTURACIÓ: 1/30

ARTISTES QUE HAN INFLUÏT A VICENÇ VACCA

Hi ha una sèrie d'artistes que han influït de manera directa o indirecta a l'obra de Vicenç Vacca. Alguns d'ells, Vacca els considera com a ídols o referents artístics. Sóns els següents:

JOSEPH BEUYS:

Va néixer a Krefeld el 12 de maig de 1921 i va morir a Düsseldorf el 23 de gener de 1986. Entre els anys 1946 i 1951 va exercir de professor a l'Escola de Belles Arts de Düsseldorf, on també va estudiar-hi de petit. Està considerat un dels artistes més influents de la segona meitat del segle XX. Va treballar amb tècniques com l'escultura, la performance, el vídeo o l'instal·lació.

Beuys sempre ha afirmat que va ser pilot en la segona Guerra Mundial, que un dia es va estrellar, i que, quan estava a punt de morir congelat, una natius del lloc on va xocar el van envoltar de greix i feltre per evitar que es glacés, encara que mai s'ha determinat que aquesta història fos certa.

Però tot i així, tant el greix com el feltre seran dos elements que l'artista utilitzarà molt durant la seva trajectòria.

JORDI BENITO:

El seu nom complet és Jordi Benito Verdaguer. Va néixer a Granollers l'any 1951 i va morir a Barcelona el 9 de desembre de 2008. Va cursar els estudis d'arquitectura tècnica la Universitat de Barcelona, però ell va anar descobrint poc a poc que el seu món era el de la pintura. Algunes de les seves obres pertanyen a la tendència artística art povera, consistent en utilitzar materials pobres o reciclats. Una altra part de la seva obra també consisteix en performances de body art semblants a espectacles teatrals.

Però a mida que passava el temps es va anar decantant cap a les instal·lacions i va produir accions multidisciplinàries.

BRUCE NAUMAN

Bruce Nauman neix a Fort Wayne, Indiana l’any 1941. Va estudiar art, matemàtiques i física a la Universitat de Wisconsin de Madison des del 1960 al 1964. Més tard abandona la pintura i s’allunya del formalisme que dominava fins aquell moment (pop art i minimalisme) i tendeix a l’art conceptual. Durant la seva trajectòria artística dedica l’experimentació en l’àmbit de l’escultura i les perfomances. Però també fa servir com a mitjà artístic el vídeo. Per tant, podem deduir un gran ús del cos humà en les seves obres (performances i vídeos)
La seva obra està creada per no ser contemplada sinó per actuar com un instrument de comunicació, un mitjà capaç de crear un contacte mental i simbòlic entre l’artista i el públic.

muntatge de vídeos de l'artista Bruce Nauman

JOHN CAGE:

Va néixer a Los Ángeles el 5 de setembre de 1912, i va morir a Nova York el 12 d'agost del 1992. Cage va revolucionar el món de la música. Va aportar conceptes molt innovadors i trencadors dins la societat tancada en la que vivia. Per fer-ho tenia varis mètodes, però el més important és l'automatisme, amb el qual creava peces musicals aleatòriament, ja fos mitjançant series de números, jocs d'atzar, trencant i estripant partitures... Cage també va reivindicar que els sorolls i el silenci també poden formar part de la música. Amb aquestes teories va arribar a produir un instrument relativament nou: el piano preparat (un piano amb claus, peces de plàstic, fustes... al l'encordatge del piano). Aquest instrument produïa uns sons especialment interessants i trencadors. Amb aquest instrument va crear entre el 1946 i el 1948 una peça de 69 minuts de durada anomenada Sonatas and Interludes.

Però probablement la peça més coneguda de Cage és la que duu per títol 4'33", que va fer l'any 1952. És una peça la partitura de la qual no especifica cap so que hagi de ser produit durant els 4 minuts i 33 segons que dura.

En aquest link es pot veure la peça de Cage titulada 4'33":

http://www.youtube.com/watch?v=hUJagb7hL0E

MARCEL DUCHAMP:

Va néixer a Blainville-Crevon (França) el 28 de juliol de 1887 i va morir a Neuilly-sur-Seine (França) el 2 d'octubre de 1968, amb 81 anys. Va pertànyer a una família d'artistes: alguns músics, d'altres pintors...
Marcel Duchamp va ser un dels artistes més rellevants del dadaisme, un moviment intel·lectual, literari i estètic d'avantguarda, desenvolupat entre el 1916 i el 1925 que buscava el trencament radical en l'art fet fins aquell moment. Va sorgir com a conseqüència de l'absurditat de l'enfrontament bèl·lic de la 1a Guerra Mundial, i per tant, és un moviment molt regit per l'anarquisme.
També va ser un gran impulsor dels "ready-made", una tècnica artística consistent en agafar objectes qüotidians i modificar-los o barrejar-los amb altres amb l'objectiu de transformar-los en un objecte artístic. Per tant, no crea l'objecte, sinó que el transforma. Aquesta tècnica és la més famosa emprada per l'artista, ui alguns exemples són obres com:

Roue de bicyclette («Roda de bicicleta»). 1913


Le porte bouteille («La porta ampolla»). 1914

Fontaine («Font»). 1917

A més de pintor, escultor i cineasta, Duchamp també va ser un excel·lent jugador d'escacs.

VICENÇ VACCA

Pertanyent a una família italiana de músics, l'artista Vicenç Vacca ha volgut plasmar l'àmbit musical en totes o la majoria d'obres que ha realitzat. El passat dijous dia 11 de novembre els alumnes de 2n de Batxillerat de la modalitata artística vam anar al museu de Granollers a veure la seva última obra, titulada Vincenzo succo Marconi. Tot i que l'autor ens va revel·lar que el títol no té cap significat, podem interpretar una estreta relació tant amb l'artista com amb l'obra, ja que l'avi de Vacca es deia Vincenzo, i l'inventor de la ràdio (un aparell present a l'obra de Vacca) va ser Guglielmo Marconi.

L'obra estava situada enmig de la sala principal del museu de Granollers, la que està més aprop de l'entrada. La sala estava totalment fosca, i envoltada de parets negres, la única llum que hi havia era la que il·luminava l'obra composta de vàries ràdios i transistors modificats de tal manera que reproduissin sons i sorolls alternativament i sense cap ordre a seguir. Aquestes ràdios i transistors estaven penjades amb fils i emmarcades en una part d'un marc barroc, que trencava tota l'estètica moderna que aportaven els aparells. Els sons que es reproduien a l'obra

anaven desde el so d'un gos lladrant, un cotxe arrancant, música...

Per tant, com que l'obra estava composta tant d'un material físic com sonor, l'artista cataloga l'obra com a una escultura sonora.

OPINIÓ PERSONAL:

Personalment quan vaig entrar no em va agradar massa, i quan vaig sortir no vaig canviar gaire d'opinió. Amb els ulls oberts no em va agradar, però vaig anar a un racó de la sala, vaig tancar els ulls, i llavors si que em va transmetre coses, sobretot llibertat, per la multiplicitat de sons que es representaven. Crec que els sosn estaven molt ben aconseguits i molt ben barrejats, encara que es superpossessin, un so no es menjava l'altre i formaven un conjunt sonor molt harmònic. Podem dir, doncs, que l'obra em va transmetre més en l'àmbit sonor que en l'àmbit físic.

Tot i que aquesta fotografia ens mostra l'obra de Vacca, el fons no és el mateix que el de l'exposició del museu de Granollers, ja que en aquest recinte estava disposada al centre de la sala i el fons era negre.

Per finalitzar, cal dir que Vacca ha estat influenciat per nombrosos artistes, que li han marcat al llarg de la seva trajectòria, alguns morts, i d'altres encara vius. Aquests artistes els analitzaré a la següent entrada del blog, i posaré un petita biografia de cadascú.