A TRAVÉS DEL BOSC-RODNEY GRAHAM

Una altra exposició que vam visitar el divendres 26 de febrer al MACBA (Museu d'Art Contemporani de BArcelona) va ser la de "A través del bosc". L'exposició examina la evolució de l'artista canadenc Rodney Graham a través de la seva obra artística, la qual està enormement influenciada per l'art conceptual dels anys setanta.

OPINIÓ PERSONAL:

A mi aquesta exposició em va agradar molt més que la de John Baldessari, potser perquè aquesta era més voluminosa, hi havia més objectes i peçes de volum, totes elles, però, tenien un sentit al darrere. A més, tal i com estava muntada l'exposicó, la composició, el recorregut, les peçes exposades... em va semblar més interessant que a l'exposició visitada anteriorment.

De tota l'exposició vaig escollir una obra que em agradar des d'un principi. A continuació hi ha la ressenya:

TÍTOL DE L'OBRA: Montserrat

AUTOR: Col·lecció MACBA. Fundació Museu d'Art Contemporani de BArcelona. Donació de Jordi Soley.

ANY: 1995

TÈCNICA: Fotografia, més exactament feta amb una càmera Polaroid

DESCRIPCIÓ FÍSICA: L'obra no es basa d'una sola peça sinó que és una composició. Està basada de 10 tires de 8 fotografies cadascuna, i totes les fotografies són quadrades i estàn separades totes de la mateixa distància. La temàtica de les fotos és un bosc de nit, ja sigui un detall d'una pedra del bosc com un pla general d'aquest. La llum conseguida per el flash amb les ombres que es crea darrere d'alguns matolls, arbres, roques... és molt interessant i especial, és per aquest motiu per el qual el vai triar. A més és d'una força impressionant, ja que el color negre, que hi juga un paper important en aquesta obra hi és en molts àmbits i està ben repartit. A més, les fotografies són molt curioses, tant individualment com l'efecte que fan en conjunt.

QUÈ M'HA TRANSMÈS? A mi m'ha transmès molta impotència, ràbia, però alhora tranquilitat, ja que tal i com estava jugat el negre es podia intepretar de les dues maneres. Cadascuna de les fotografies em va suggerir una cosa diferent, però en destacarè especialment una en la que surt un pla general d'un bosc i una pedra a la banda esquerra. Aquesta em va agradar molt. La composicó, la llum, el color, els efectes creats, les ombres, els elements... estàn molt ben aconseguits.

DIBUIX:

SERVEI ESTACIÓ I VINÇON

El dia 4 de març, abans d’anar al cinema Alexandra vam anar a veure dos llocs: la botiga de Servei Estació (situada al carrer Aragó, entre Passeig de Gràcia i Rambla Catalunya), en la qual s’hi pot trobar material de dibuix, manualitats, fusteria, il·luminació, aparells electrònics, articles de maquetisme, teles…

La segona visita també era obligatòria, però vam poder triar quin dels dos llocs anavem a veure: l’aparador de la botiga de roba Diesel o el de la botiga Vinçon. Jo vaig triar l’últim.

Vinçon és una empresa dedicada a la venta de productes de disseny contemporanis per a la llar. Els seus aparadors són un referent a Barcelona. El seu disseny, muntatge, composició.. fa que milers de persones que passejen per passeig de Gràcia es parin a veure i contemplar els aparadors. Però no només a mirar sinó també a pensar i a imaginar, ja que sovint tenen algun significat o protesta. Aquests són dos dels quatre aparadors que hi havia instal·lats quan vam anar a veure’ls:

ELS MONS DE CORALINE AL CINEMA ALEXANDRA

El dijous 4 de març vam anar a Barcelona els alumnes de Batxillerat Artístic plàstic i escènic a veure una sessió al cinema Alexandra de la pel·lícula "Els mons de Coraline". Vam poder veure les diferents tècniques que s'han utilizat en aquest film basat en un relat amb el nom de "Coraline", com poden ser l'stop-motion o el recurs d'un món paral·lel en el qual el/la protagonista haurà de lluitar per conseguir sortir-ne, guanyar a qualsevol monstre o malvat, salvar vides o simplement superar els obstacles que se li presenten

fotograma de la pel·lícula

SINOPSI DE LA PEL·LÍCULA:

Coraline és una nea que va a viure amb els seus pares una casa perduda enmig d'una vall misteriosa i aborrida, en la qual també hi viuen dues ex-artistes (al soterrani) i un boig excèntric amant del circ de ratolins (a la part superior de la casa). Però cansada de l'aborriment que suposa viure allà, Coraline es posa a investigar la casa, fins que descobreix una porta petita tancada. L'obre i veu que depenent del moment o bé hi ha una paret o bé hi ha un túnel blau. Però fins a on condueix aquest túnel blau? Fins a un món paral·lel dominat per una bruixa-aranya que vol fer caure a Coraline, com a tants altres nens en la seva trampa fent servir d'esquer totes les coses que un nen somia. Però quan Coraline descobreix tota la part dolenta d'aquell món tant idoni, ha de lluitar fins a guanyar l'aranya. Tot això ho fa amb l'ajut d'un gat, que li fa de guia i un noi de la seva edat. Se'n sortirà¿?

TURBINEGENERATION

Aquest projecte de la Tate Modern de Londres anomenat Turbinegeration es basa en tot un seguit de projectes i intervencions de caràcter artístic en les que hi participen escoles de Catalunya i Anglaterra. El projecte consisteix en enviar en un determinat lloc a un artista perquè dugui a terme amb l'ajut dels alumnes d'arts una pràctica artística. Els de 1r de Batxillerat del Celestí Bellera d'arts plàstiques i escèniques vam anar el divendres 26 de febrer al MACBA (Museu d'Art Contemporani de BArcelona) per dur a terme aquest projecte. El tema del qual tractava era el viatge d'anada a l'institut. Per fer-ho vam dur alguna cosa que trobessim o fessim servir al viatge, un autorretrat nostre anant cap a classe (en foto i dibuixat) i una petita i breu nota del més nou i el més vell del trajecte de casa nostra a l'escola. Un cop allà, vam anar a una sala annexa, on vam realitzar la instal·lació, que consisitia en traçar aproximadament els pobles d'on venim tots i sobretot l'institut amb cinta aïllant de colors, gomets, rotuladors permanents etiquetes, post-its, etc... Es podia dibuixar i enganxar qualsevol cosa per qualsevol paret, o superfície, i fins i tot el terra. També es van afegir les vies del tren, alguns edificis emblemàtics del nostre poble, vam poder donar volum a cases, carreteres, boscos, de manera que coma a resultat va quedar una sala que era blanca totalment plena de pobles, colors i camins. Finalment, vam afegir-hi una cosa que ens identifiqués, un secret personal, l'autorretrat dibuixat i fotografiat i allò que utilitzem o veiem durant el trajecte a l'institut. Realment el projecte va ser molt interessant. El fet de que un artista anglès vingui a Barcelona per a realitzar un projecte amb escoles de Catalunya i que aquest projecte artístic siugi el fil amb el qual estem units amb altres escoles és molt interessant. És com dir: l'art no té barreres, no té fronteres, no té límits, no té idiomes, no té ideals, tots som art. Em va agradar molt. I l'experiència de construir el mapa va ser molt divertida.

FOTOS DEL RESULTAT DE LA SALA

AUTORRETRAT DE CAMÍ A L'INSTITUT UN DIA QUE PLOVIA (fotografia i dibuix)

JOHN BALDESSARI - PURA BELLESA

El divendres 26 de febrer vam anar al MACBA (Museu d'Art Contemporani de BArcelona) a veure dues exposicions. La primera, de títol Pura Bellesa, mostrava un recorregut per les etapesartístiques del gran artista John Baldessari. L'exposició es caracteritzava, entre d'altre obres seves, de les fotografies tant famoses de l'artista, algunes d'elles, formant una sola peça, que estava composta per quatre, cinc o més fotografies amb algun tipus de modificació especial.

L'exposició ni em va agradar ni em va defraudar. En quan a opinió, una opinió normal. També he de dir que algunes sales de l'exposició em van semblar molt interessants, però d'altres no em van agradar o gaire o gens. Si haugés de fer l'opinió de l'última sala, probablement diria que em va agradar molt, però com que l'he de fer de tota l'exposició, en conjunt no em va agradar molt.

De l'exposició em va cridar l'atenció un quadre, del qual faré la ressenya a continuació:

TÍTOL DE L'OBRA: #2

AUTOR: Col·lecció particular

ANY: 1963

TÈCNICA: Oli sobre paper sobre tauler

DESCRIPCIÓ FÍSICA: Fons groc. A la part esquerre del quadre, una part del cos d'una persona, des del cap fins al pit. El cap de la persona de colors veig i marró amb degradacions i efectes de color, i el cos de colors blavosos i algun blanc.

QUÈ M'HA TRANSMÈS?

He triat aquest quadre per varies raons. La primera és la mida. La seva forma (rectangular i les seves dimensions em van cridar l'atenció: és molt allargat però molt estret.La segona és la composició, ja que tot el pes recau a la part esquerre. I la tercera són els colors: només hi ha tres colors, la qual cosa dóna simplicitat al quadre.

EL quadre primer de tot em va transmetre el que és: la meitata del cos d'una persona, però a mida que l'anava mirant veia més coses, des d'un ocell, una platja mirada des de dalt, ...

Però a més de tot això, en quan a sentiments, em va transmetre molta tranquilitat i relax, potser per la seva simplicitat.

DIBUIX DE L'OBRA:

RHYTHM IS IT

El passat dimarts dia 23 de febrer els alumnes de Batxillerat Artístic d'arts plàstiques i arts escèniques vam veure un documental al CTUG (Centre Tecnològic i Universitari de Granollers).

El documental, que es titula Rhythm is it, va ser estrenat a Espanya el 4 de maig de 2007, mentre que a Alemanya es va estrenar el 16 de setembre de 2004, ja que és on es va rodar.

El documental va sobre un experiment pedagògic que té com a objectiu fusionar dos móns molt diferents dins les arts escèniques: el professional i el no professional, creant com a resultat de mesos de preparació i assaig una representació de dansa.

El professional és la filarmònica de Berlín, dirigida per Simon Rattle, la qual tocarà la peça de La consagració de la primavera, de Stravinsky, i el no professional és un grup de 250 joves d'entre 7 i 20 anys aprox. de diferents escoles i instituts de Berlín. Els nois i noies integrants del grup, la majoria dels quals mai havien ballat abans, estàn coreografiats i ensenyats per Royston Maldoom, un coreògraf. Degut a la seva imexperiència i ignorància dins el món de la dansa, el coreògraf i els seus ajudants necessiten mesos i mesos de treball perquè tothom es concentri i sobretot, deixi de sentir la música i l'expressi a través del cos.

Una feina molt difícil d'aconseguir, però el resultat final és una coreografia impressionant interpretada dalt d'un escenari per els 250 joves i la filarmònica de Berlín tocant la peça musical sota l'escenari.