DESTINO: WOODSTOCK

cartell del llargmetratge

El dimarts 24 de novembre vam anar a veure la pel·lícula "destino: woodstock" al cinema verdi de cardedeu, que permet veure films en versió original, la qual cosa fa que les pel·lícules no perdin la seva essència. El llargmetratge que vam anar a veure narrava com va sorgir la idea d'organitzar i dur a terme Woodstock (un macro concert de música i ideologia hippie que va durar tres dies, i es va fer a una granja de Bethel, a Nova York els dies 15, 16 i 17 d'agost del 1969).

La pel·lícula està dirigida per Ang Lee, qui ha dirigit a part de moltes altres pel·lícules "Brokeback Mountain" i "Hulk" i interpretada per Henry Goodman, Liev Schreiber, Eugene Levy i Imelda Stauton entre d'altres.

CHRIS BURDEN

chris burden en una de les seves performances

Chris Burden va estudiar arts visuals, física i arquitectura a la universitat de Califòrnia del 1969 al 1971. Com a la seva tesis de 1971 va presentar “Five Day Locker Piece”, una performance en la que es va tancar cinc dies a una taquilla, el que va provocar polèmiques entre el personal docent. L’any 1978 va esdevenir professor de la universitat de Califòrnia, tot i que va dimitir l’any 2005 degut a una controvèrsia sobre l’obra d’un estudiant
Malgrat això, la seva reputació va créixer a principis dels 70 després d’una sèrie de performances en les que la idea era el perill personal com a una expressió artística. “Shoot” (dispar), feta el 1971 al F. Space de Santa Ana (Califòrnia) és la seva obra més coneguda, i en la que un ajudant el va disparar al braç esquerre des d’uns cinc metres. Altres performances de l’autor són: “Deadman” (1972), “B.C Mexico” (1973), “Fire Roll” (1973), TV Hijack (1978) i “Honest Labor” (9979).
A partir de l’any 1975 va començar un període en el que va crear objectes que s’oposen a la ciència i la política. Alguns exemples són: “B-Car” (1975), un Vehicle lleuger i completament operatiu, “The Speed of Light Machine” (1983), un experiment amb el qual poder veure la velocitat de la llum, la instal·lació C.B.T.V (1977), una reconstrucció de la primera televisió i un iot no tripulat que va crear el 2005.

DEFINICIÓ DELS TERMES PERFORMANCE I INSTAL·LACIÓ

Una performance és una mostra escènica, sovint improvisada amb un gran sentit de l’estètica i amb presència de la provocació. Últimament, però s’ha difós en el camp de les arts plàstiques i està lligat entre d’altres a l’art conceptual i al body art.

Una instal·lació artística és un tipus d’art contemporani que va començar a créixer a partir dels 70’s. Les instal·lacions incorporen algun mitjà per crear una experiència conceptual en un ambient determinat. Normalment es duen a terme a galeries d’art. Poden incloure materials naturals, mitjans actuals de comunicació (vídeo, so, ordinadors, Internet). Algunes instal·lacions només són fetes per l’espai on estaran exposades.

BIOGRAFIA DE TIM BURTON

Timothy William Burton, més conegut com a Tim Burton, és un director, productor, escriptor i dissenyador nascut a California el 25 d’agost de 1958. Les seves pel·lícules estan plenes de mons fantàstic i imaginaris amb la presència d’un estil gòtic i obscur.
Entre les seves pel·lícules podem trobar “Batman” (1989) i “Batman Returns” (1992), “Eduardo manos tijeras” (1990), “El planeta dels simis” (2001) i “Charlie i la fàbrica de xocolata” (2005).
Els seus primers treballs es van dur a terme a la factoria Disney, però veient la seva manera de fer pel·lícules, va ser rebutjat al poc temps de formar part d’aquesta gran marca. Llavors, va començar a crear pel·lícules ell sol, amb ajut econòmic de Disney, entre les quals es troben Frankenweenie i Vincent. Més endavant va començar una etapa de pel·lícules fetes amb la tècnica stop motion (“Malson abans de Nadal”, “La núvia cadàver”) i va continuar amb films fantàstic i de ficció gòtica.
Actualment està casat amb la segona dona, Helena Bonham Carter, amb la que té dos fills. Degut a que ella és actriu, Burton la ha inclòs a totes les seves pel·lícules des del 2000, com també l’actor Johnny Deep, que també és padrí d’un dels fills de Burton.
Actualment està preparant la seva última pel·lícula, “Alice in Wonderland” (Alicia en el món de les meravelles) que serà estrenada el 5 de març de 2010. A més, al Moma de Nova York, hi ha una exposició d’esbossos, pintures, escultures, fragments de pel·lícules.. de Tim Burton. L’exposició, que reflexa el món imaginari del director, va ser inaugurada el 15 de novembre de 2009 i es donarà per acabada el 26 d’abril de 2010.

JORDI PERICOT-VINT ANYS D'ART CINÈTIC

dues obres de l'exposició

El passat dijous vam visitar l’exposició 20 anys d’art cinètic de Jordi Pericot al Museu de Granollers. L’exposició recollia obres que al llarg d’aquests vint anys ha produit Jordi Pericot. Les produccions eren d’art cinètic o del moviment, el qual busca una interacció entre el quadre i l’espectador. Hem pogut veure també l’evolució que ha fet l’autor durant la seva trajectòria, sempre propera a aquest tipus d’art. Va començar pintant amb oli, va continuar creant quadres que produïssin efectes òptics, i va acabar a quadres de textures fets a través de punts tot passant per escultures de paret. Els materials i suports que ha utilitzat són oli, metacrilat, fusta, pintura, paper, tela i
metalls com acer.

OPINIÓ PERSONAL:
La visita va estar molt bé. Ens ho van explicar tot amb pels i detalls i l’exposició em va agradar molt. Lògicament, no té res a veure amb ímbric o cartografies del no-lloc, però aquesta ha valgut molt la pena. El que em va cridar més l’atenció va ser la varietat d’obres exposades, ja que hi havia molts grups, amb les quals es podien veure les èpoques de l’autor. Si les hagués vist per separat probablement no se’m hauria acudit mai posar-les en una mateixa exposició, però quan les veus d’aquesta manera te’n adones del que tenen en comú, l’art cinètic. Per últim m’agradaria afegir que, tot i que va ser un tipus d’exposició nova, se’m va fer molt amena, segurament pel tipus d’art (tot i que és modern és entenedor).

FOTOMUNTATGE POE

Aquesta és la fotografia definitiva del fotomuntatge amb estètica Edgar Allan Poe. Està inspirada amb el relat d'aquest autor que duu per nom "El demonio de la perversidad". Vaig fer moltes proves, aproximadament unes 20, i vaig fusionar les idees, objectes, plans, enfocaments... de totes les fotografies i el resultat n'és aquest. L'he retocat amb photoshop per aplicar-li ombres, textures, degradats, i sobretot, l'he utilitzat per destacar el tros de la cara que duia vermell, ja que el maquillatge era una de les coses que hi volia donar importància. Espero que us hagi agradat.

Roger Vilà

PROVES DE FOTOS POE

Aquestes són algunes de les fotografies que he fet per al fotomuntatge d'Edgar Allan Poe. De totes elles, n'he d'escollir només una. Aquesta és la part més difícil perquè totes m'agraden, totes tenen alguna característica que es pot utilitzar com a excusa per triar-les.

Per poder-les fer, em vaig maquillar mitja cara d'una manera diferent que l'altra mitja, vaig utilitzar un portaespelmes gran i antic, i un vestuari d'època. En algunes, també vaig utilitzar una màquina de fum per recrear un ambient fantasmagòric i misteriós.

CARTOGRAFIES DEL NO-LLOC

Aquest dijous passat vam anar a l’espai d’arts de la Roca Umbert a visitar “Cartografies del no-lloc”. Aquesta exposició vol enfocar de diferent manera la visió del món fent servir les noves tecnologies. La creadora de l’exposició és Laura Plana García, i a més d’ella també hi participen altres artistes com: Miquel Garcia (Barcelona), Tjasa Kancler (Eslovènia), Perla Montenegro (Mèxic), Katarina Matiasek (Àustria), Rotorr (grup format per Vahida Ramujkic de Belgrad i Laia Sadurní de Barcelona) i Robin Rimbaud (Regne Unit)

L’exposició consta dels següents treballs:
1. ADU (2008): és un intent de classificació de tota la informació existent en forma d’arbre que es ramifica.
2. Space translations (2006-2009): Transforma una fotografia normal a una fotografia tal i com la llegeix un ordenador, és a dir, amb lletres i símbols. És una instal•lació side specific, que es pot adoptar a les mides d’allà on s’ha d’exposar.
3. This World III: Ens vol fer veure el mapa del món de diferent manera, ordenant els països de més ric a més pobre i de més feliç a menys.
4. P-a-r-a-d-i-g-m-a.net. Una manera veure informació amb l’objectiu de facilitar lectures, alterar l’experiència habitual de consum de les notícies i sobretot inspirar debat.
5. Island Playback (2005): Està fet amb un programa que transforma la imatge (la línia de costa d’una illa) a so.
6. Rotorr: Són projectes basats en la cartografia. Aquest grup s’ha inspirat amb la ciutat de Tarragona. També s’han fet tallers d’aquest seu treball.
7. Treball de Laura García: degut a que és introvertida, no pot transmetre el que l’envolta per si mateixa, per això ho fa a través/mitjançant la fotografia.

OPINIÓ PERSONAL:

Aquesta és la primera exposició feta a través de les noves tecnologies a la que vaig. És per això que aquest tipus d’ instal•lacions em costen de comprendre, per mi és un art massa minimalista, i sovint angoixant. Però tot i així, si comptes amb l’ajuda d’algú que t’ho explica, la visita se’t fa molt més entenedora i pots arribar a veure alguna cosa que al principi no haguessis vist. Cal dir, que per molt estrany que em pogués semblar, no només s’ha de valorar la part estètica i el resultat sinó també el camí que ha seguit l’artista per arribar a aconseguir el treball definitiu. De fet, la dificultat més gran de l’artista és pensar més que realitzar.

En resum, però, he de reconèixer que vaig sortir de l’exposició bastant diferent de com hi vaig entrar, ja que en un principi per mi era tot molt estrany però vaig sortir del recinte més familiaritzat i comprensiu amb un nova manera de fer art.

PEP DURAN-ÍMBRIC

El divendres 30 d’octubre vam anar al Museu-Arxiu Tomàs Balvey de Cardedeu a visitar l’exposició d’en Pep Duran (escenògraf. És un artista que ha estat relacionat amb el constructivisme rus (estil que buscava una estètica que fos el reflex de l’època de la mecanització).
L’exposició, que du per nom Ímbric, és una instal•lació formada per les seves obres, amb una gran presència del verb emmetxar(enganxar dues o més coses sobreposant-les, fusionant-les). Les peces estan fetes amb collage. De fet, tota la instal•lació és un macro-collage, com també una al•legoria visual. Les peces tenen una història darrere, i estaven connectades entre elles a través d’una línia que regeix les parets de l’exposició.
A més, Ímbric també compta amb la col•laboració de Jordi i Josep Castells, també escenògrafs.
El resultat, doncs, és una instal•lació plena de preguntes sense resposta, ja que segons en Pep, l’art no pretén donar respostes sinó plantejar preguntes.
Aquest és el plànol de l'exposició:

Les frases que apareixen a Ímbric:

1. Emmetxar dos móns...dues maneres de construir. Dues biologies, dues biografies.
2. Fragments de fotografies de l'arxiu que prenen sentit al ser emmetxades a manera d'un paviment biològic...com un mosaic genètic.
3. Imatges trobades i encolades, objectes clavats, colors polsossos, emborrat, petjades petrificades, trossos de vidres, cendres...
4. Perllongar les imatges, fer-les sortir del marc, construint una línia infinita
5. Paisatges ficticis, un calidoscopi personal, campus.