DIARI D'ARTISTA

DIA 26 D'ABRIL: Avui ha començat l'exposició de Planeta Bellera. Estic molt indecís i confós perquè he refet el meu projecte, però no sé exactament com ho puc enfocar. De moment he entregat un text on hi han alguns esbossos i idees que he estat pensant durant aquest temps. Espero que en Manel Clot (crític d'art que ens assessorarà en l'exposició) m'ajudi a trobar el camí per on reedreçar-me. D'aquí poca estona ens toca explicar els nostres projectes a mi, la Teresa Guixé i en Pol Pagés.

DIA 27 D'ABRIL: Tot i que en Manel em va donar molt poques indicacions de com portar endavant el meu projecte, va ser de gran ajuda, i ja tinc gairebé el projecte en marxa. Ara ja sé com començar. tot i que em fusionaré amb en Pol Pagès i la Teresa Guixé, tothom farà el seu projecte independentment, però tots al mateix espai. Hem pensat de fer un "laberint" amb parets de paper o un material no molt consistent. A les parets hi hauria el text de la Teresa, que parla de que els mitjons són com els amics, que t'ajudena fer el camí més fàcil i et protegeixen... A mesura que vas llegint el text vas entrant al centre del laberint, on acabat el text hi haurà el projecte d'en Pol i el meu. En Pol em sembla que vol tractar el tema dels mitjons desaparellats, com jo, però ell a partir de fotografies on surt ell amb mitjons diferents. De moment hem decidit el lloc, i és entre les columnes i la porta gran de ferro. Tothom ha fet una petita maqueta de com serà el seu projecte a partir de papers enganxats a la paret, anotacions...

DIA 30 D'ABRIL: Hem continuat pensant en la idea del laberint, però hi ha molts inconvenients, el principal és la dificultat de com fer les parets. Alguns professors ho veuen com una bona idea, però altres no tant. I especialment en Manel, prefereix que ho fem damunt de peanes i prou. Seguirem comparant els pros i els contres de cada proposta.

DIA 4 DE JUNY: Definitivament no farem el projecte dins un "laberint", ens han acabat de convèncer tot i la nostra insistència. Hem estat parlant amb la Teresa i les Annes, i ara començem el projecte definitiu.

DIA 6 DE JUNY: He estat fent esbossos de què vull posar en el projecte durant dues hores, molts no m'han agradat m'he quedat amb dos.

DIA 7 DE JUNY: Tinc ganes de començar a fer alguna cosa del meu projecte, però haig de comprar material i no tinc temps. A més, hi ha dies que els meus companys de projecte no vénen, i això impedeix que acabem de cuallar la idea bàsica.

DIA 11 DE JUNY: Ja he començat a fer alguna cosa. He comprat tres caixes de colors i les vull pintar de color blanc i fer-els-hi un forat al mig perquè la gent pugui posar-hi els mitjons. He pintat les caixes amb esprai blanc a fora de l'espai d'arts. De sobte, el vent ha arrossegat pedres cap a les ciaxes, que estaven humides, i s'han empastifat totes. Les hauré de tornar a pintar.

DIA 12 DE JUNY: He tret les pedres i una part de l'esprai blanc, i s'ha de reconèixer que les caixes han quedat molt lletges. Ara hauré de tornar-les a pintar, però és difícil perquè he hagut d'arrancar algunes capes del paper que les cobreix.

DIA 13 I 14 DE JUNY: Aquests dos dies m'he dedicat a repintar les caixes, ara de negre, però el sol les ha escalfat massa i amb les restes de pintura d'esprai a sota ha quedat tot molt malament. Ja no sé què fer. Estic molt estressat perquè veig que sempre em surten impediments per no poder avançar.

DIA 17 DE JUNY: Aquest cap de setmana he tret totes les capes de pintura i esprai de les caixes amb penes i treballs, i les he pintat per últim cop, i per fi m'han quedat bé. Avui he fet els forats de les capses i dos esbossos més del resultat final, però no m'acaben de convèncer.

DIA 18 DE JUNY: S'acosta el final i jo sense gairebé res. De moment tinc la peana on col·locaré el meu projecte, però vull rascar una pintura que té perquè quedi totalment blanca. Avui he acabat les caixes.

DIA 20 DE JUNY: Ja tinc les capses acabades, ja tinc el boli perquè la gent escrigui i el bloc mig pintat de negre, per no fer publicitat de la marca de la llibreta. Ara tinc un problema, necessito mitjons. Avui n'he dut dos de casa meva i prou feina m'ha costat poder-me'ls endur. Fa una setmana que envio missatges per el Facebook perquè els companys en duguin de casa seva, però res de res.

DIA 21 DE JUNY: Avui ha estat un dia molt intens. He rascat la peana i ara ja és totalment blanca. He col·locat les caixes, la pila de mitjons, he acabat el bloc i he col·locat les instruccions que s'han de seguir perquè la gent sàpiga què ha de fer quan vinguin, tot i que ja només queda un dia.

PROJECTE FINAL

Tot i agradar-me la idea inicial, no em semblava tenir prous fonaments. Per aquest motiu vaig esborrar tot el que tenia a la ment i vaig decidir començar de nou, tot i la feina que ja havia fet. Vaig buscar gent amb qui poder-me ajuntar i vaig trobar a la Teresa Guixé i a en Pol Pagès, que també feien projectes relacionats amb mitjons. Un cop vaig trobar el grup vaig començar a fer esbossos sobre què volia fer i com. Llavors vaig tenir clara la nova proposta: era un projecte més didàctic, que també tractaria del problema de trobar la parella dels mitjons, però enfocat de diferent manera.
Es basava en què la gent que vingués a l'exposició agafés un mitjó d'una pila i el posés en una caixa, de tres que n'hi havia. Cada capsa tenia un sentiment escrit, i depenent de on la gent posés el mitjó anotaria en un bloc en què s'ha basat per dir que aquell mitjó li transmetia aquell sentiment. Un cop recollides varies anotacions hauria fet una comparació i n'extreuria una conclusió: a la gent li és fàcil etiquetar un mitjó subjectivament (per el que percep), o està tan acostumada a etiquetar-los per tamany, estampat, llargada.. que no saben on ajuntar i col·locar un mitjó a partir dels seus sentiments?

PROJECTE INICIAL DEL PLANETA BELLERA

PROJECTE INICIAL:

A partir de les paraules i frases que vaig escriure al blog em va venir una idea: el meu projecte tractaria dels mitjons. La primera idea que vaig desenvolupar va ser fer una sèrie de fotografies, en les que es mostrés l'història de dos mitjons. Però com que em va semblar molt poca cosa, vaig decidir fer un stop-motion, amb so i efectes.

L'stop-motion narrava l'història de dos mitjons que romanien a un estenedor qualsevol. Eren dos mitjons diferents, i se suposava que eren amics. Però de sobte apareixia un tercer mitjó, un que feia parella amb un dels dos. Aquest mitjó nou era de sexe femení i vaqn marxar tots dos (mitjó i mitjona). Finalment, a escena quedava un mitjó, un dels dos del principi, amb cara d'enfadat per haver-se quedat sol.

El missatge que volia transmetre amb aquest stop-motion era un problema qüotidià: el que té tothom quan intenta trobar la parella d'un mitjó, ja que sempre n'hi ha un que mai l'hi trobes el parell i es queda sol.