dijous, 17 de desembre del 2009

MODERNOLOGIES

El divendres dia 11 vam anar a veure l'exposició "Modernologies" al MACBA, que consta de més de 130 obres d' aproximadament 30 artistes. El que els relaciona a tos entre ells és que busquen i investiguen la modernitat i el modernisme així com plantejar noves preguntes i desenvolupar noves lectures de la modernitat. També cal remarcar la relació que s'estableix entre modernitat i colonialisme. L'exposició estava dividida en tres parts: la producció de l'espai, l'idea del llenguatge universal (l'art progressa cap a la seva puresa) i les polítiques del display o de la disposició.

OPINIÓ PERSONAL SOBRE L'EXPOSICIÓ:
Aquesta no va estar una exposició en la qual vaig disfrutar. Tant l'exposició en si com la guia es van fer molt feixugues i difícils de seguir. A més, algunes de les paraules que s'utilitzaven eren noves per mi i això també va influir a que em perdés. El sentit genèric de l'exposició sí que el vaig entendre, però les peces o treballs de cada artista van ser el que em va costar més. I si a tot això hi sumem l'ambient fred, minimalista, tètric i angoixant del MACBA el resultat no va ser massa positiu per mi, tot i que en tot moment vaig intentar que això no passés.

ART LOVERS

fotografia de l'exposició Art Lovers

El dimecres 16 de desembre, es va inaugurar a l'espai d'arts de la Roca Umbert l'exposició Art Lovers, comisariada per Oriol Fontdevila.
L'exposició comptava amb dos artistes que presentaven dos treballs totalment diferents.
El projecte d'Aníbal Parada proposa tirar una paret de la Sala Miró a la facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona per tal d'interrogar professors i artistes sobre el significat de la pràctica d'art. En aquest projecte també hi hem participat els alumnes de 1r de Batxillerat artístic, tot aportant altres projectes que facin crear preguntes a la societat, tant sobre l'educació com altres temes.
Inventari d'art, l'altre projecte que forma part de l'exposició està creat per Mireia C. Saladrigues. Consta de la recerca d'objectes que ciutadans sel·leccionats a l'atzar per l'artista creuen que tenen un valor artístic dins de casa seva. Un cop fet el treball de camp, els ha catalogat i ha fet un estudi dels objectes quees consideren art.

Tot va ser gravat i els dos artistes van parlar sobre els seus projectes i un cop finalitzada l'inauguració, que és la que tancarà l'any a l'espai d'arts, hi va haver cerveses, aigua i pica-pica per als assistents.

dissabte, 28 de novembre del 2009

DESTINO: WOODSTOCK

cartell del llargmetratge

El dimarts 24 de novembre vam anar a veure la pel·lícula "destino: woodstock" al cinema verdi de cardedeu, que permet veure films en versió original, la qual cosa fa que les pel·lícules no perdin la seva essència. El llargmetratge que vam anar a veure narrava com va sorgir la idea d'organitzar i dur a terme Woodstock (un macro concert de música i ideologia hippie que va durar tres dies, i es va fer a una granja de Bethel, a Nova York els dies 15, 16 i 17 d'agost del 1969).

La pel·lícula està dirigida per Ang Lee, qui ha dirigit a part de moltes altres pel·lícules "Brokeback Mountain" i "Hulk" i interpretada per Henry Goodman, Liev Schreiber, Eugene Levy i Imelda Stauton entre d'altres.




diumenge, 22 de novembre del 2009

CHRIS BURDEN

chris burden en una de les seves performances


Chris Burden va estudiar arts visuals, física i arquitectura a la universitat de Califòrnia del 1969 al 1971. Com a la seva tesis de 1971 va presentar “Five Day Locker Piece”, una performance en la que es va tancar cinc dies a una taquilla, el que va provocar polèmiques entre el personal docent. L’any 1978 va esdevenir professor de la universitat de Califòrnia, tot i que va dimitir l’any 2005 degut a una controvèrsia sobre l’obra d’un estudiant
Malgrat això, la seva reputació va créixer a principis dels 70 després d’una sèrie de performances en les que la idea era el perill personal com a una expressió artística. “Shoot” (dispar), feta el 1971 al F. Space de Santa Ana (Califòrnia) és la seva obra més coneguda, i en la que un ajudant el va disparar al braç esquerre des d’uns cinc metres. Altres performances de l’autor són: “Deadman” (1972), “B.C Mexico” (1973), “Fire Roll” (1973), TV Hijack (1978) i “Honest Labor” (9979).
A partir de l’any 1975 va començar un període en el que va crear objectes que s’oposen a la ciència i la política. Alguns exemples són: “B-Car” (1975), un Vehicle lleuger i completament operatiu, “The Speed of Light Machine” (1983), un experiment amb el qual poder veure la velocitat de la llum, la instal·lació C.B.T.V (1977), una reconstrucció de la primera televisió i un iot no tripulat que va crear el 2005.

DEFINICIÓ DELS TERMES PERFORMANCE I INSTAL·LACIÓ

Una performance és una mostra escènica, sovint improvisada amb un gran sentit de l’estètica i amb presència de la provocació. Últimament, però s’ha difós en el camp de les arts plàstiques i està lligat entre d’altres a l’art conceptual i al body art.

Una instal·lació artística és un tipus d’art contemporani que va començar a créixer a partir dels 70’s. Les instal·lacions incorporen algun mitjà per crear una experiència conceptual en un ambient determinat. Normalment es duen a terme a galeries d’art. Poden incloure materials naturals, mitjans actuals de comunicació (vídeo, so, ordinadors, Internet). Algunes instal·lacions només són fetes per l’espai on estaran exposades.

BIOGRAFIA DE TIM BURTON

Timothy William Burton, més conegut com a Tim Burton, és un director, productor, escriptor i dissenyador nascut a California el 25 d’agost de 1958. Les seves pel·lícules estan plenes de mons fantàstic i imaginaris amb la presència d’un estil gòtic i obscur.
Entre les seves pel·lícules podem trobar “Batman” (1989) i “Batman Returns” (1992), “Eduardo manos tijeras” (1990), “El planeta dels simis” (2001) i “Charlie i la fàbrica de xocolata” (2005).
Els seus primers treballs es van dur a terme a la factoria Disney, però veient la seva manera de fer pel·lícules, va ser rebutjat al poc temps de formar part d’aquesta gran marca. Llavors, va començar a crear pel·lícules ell sol, amb ajut econòmic de Disney, entre les quals es troben Frankenweenie i Vincent. Més endavant va començar una etapa de pel·lícules fetes amb la tècnica stop motion (“Malson abans de Nadal”, “La núvia cadàver”) i va continuar amb films fantàstic i de ficció gòtica.
Actualment està casat amb la segona dona, Helena Bonham Carter, amb la que té dos fills. Degut a que ella és actriu, Burton la ha inclòs a totes les seves pel·lícules des del 2000, com també l’actor Johnny Deep, que també és padrí d’un dels fills de Burton.
Actualment està preparant la seva última pel·lícula, “Alice in Wonderland” (Alicia en el món de les meravelles) que serà estrenada el 5 de març de 2010. A més, al Moma de Nova York, hi ha una exposició d’esbossos, pintures, escultures, fragments de pel·lícules.. de Tim Burton. L’exposició, que reflexa el món imaginari del director, va ser inaugurada el 15 de novembre de 2009 i es donarà per acabada el 26 d’abril de 2010.

dimecres, 18 de novembre del 2009

JORDI PERICOT-VINT ANYS D'ART CINÈTIC

dues obres de l'exposició


El passat dijous vam visitar l’exposició 20 anys d’art cinètic de Jordi Pericot al Museu de Granollers. L’exposició recollia obres que al llarg d’aquests vint anys ha produit Jordi Pericot. Les produccions eren d’art cinètic o del moviment, el qual busca una interacció entre el quadre i l’espectador. Hem pogut veure també l’evolució que ha fet l’autor durant la seva trajectòria, sempre propera a aquest tipus d’art. Va començar pintant amb oli, va continuar creant quadres que produïssin efectes òptics, i va acabar a quadres de textures fets a través de punts tot passant per escultures de paret. Els materials i suports que ha utilitzat són oli, metacrilat, fusta, pintura, paper, tela i
metalls com acer.


OPINIÓ PERSONAL:
La visita va estar molt bé. Ens ho van explicar tot amb pels i detalls i l’exposició em va agradar molt. Lògicament, no té res a veure amb ímbric o cartografies del no-lloc, però aquesta ha valgut molt la pena. El que em va cridar més l’atenció va ser la varietat d’obres exposades, ja que hi havia molts grups, amb les quals es podien veure les èpoques de l’autor. Si les hagués vist per separat probablement no se’m hauria acudit mai posar-les en una mateixa exposició, però quan les veus d’aquesta manera te’n adones del que tenen en comú, l’art cinètic. Per últim m’agradaria afegir que, tot i que va ser un tipus d’exposició nova, se’m va fer molt amena, segurament pel tipus d’art (tot i que és modern és entenedor).

dilluns, 16 de novembre del 2009

FOTOMUNTATGE POE



Aquesta és la fotografia definitiva del fotomuntatge amb estètica Edgar Allan Poe. Està inspirada amb el relat d'aquest autor que duu per nom "El demonio de la perversidad". Vaig fer moltes proves, aproximadament unes 20, i vaig fusionar les idees, objectes, plans, enfocaments... de totes les fotografies i el resultat n'és aquest. L'he retocat amb photoshop per aplicar-li ombres, textures, degradats, i sobretot, l'he utilitzat per destacar el tros de la cara que duia vermell, ja que el maquillatge era una de les coses que hi volia donar importància. Espero que us hagi agradat.

Roger Vilà

dijous, 12 de novembre del 2009

PROVES DE FOTOS POE


Aquestes són algunes de les fotografies que he fet per al fotomuntatge d'Edgar Allan Poe. De totes elles, n'he d'escollir només una. Aquesta és la part més difícil perquè totes m'agraden, totes tenen alguna característica que es pot utilitzar com a excusa per triar-les.

Per poder-les fer, em vaig maquillar mitja cara d'una manera diferent que l'altra mitja, vaig utilitzar un portaespelmes gran i antic, i un vestuari d'època. En algunes, també vaig utilitzar una màquina de fum per recrear un ambient fantasmagòric i misteriós.

dimarts, 3 de novembre del 2009

CARTOGRAFIES DEL NO-LLOC

Aquest dijous passat vam anar a l’espai d’arts de la Roca Umbert a visitar “Cartografies del no-lloc”. Aquesta exposició vol enfocar de diferent manera la visió del món fent servir les noves tecnologies. La creadora de l’exposició és Laura Plana García, i a més d’ella també hi participen altres artistes com: Miquel Garcia (Barcelona), Tjasa Kancler (Eslovènia), Perla Montenegro (Mèxic), Katarina Matiasek (Àustria), Rotorr (grup format per Vahida Ramujkic de Belgrad i Laia Sadurní de Barcelona) i Robin Rimbaud (Regne Unit)

L’exposició consta dels següents treballs:
1. ADU (2008): és un intent de classificació de tota la informació existent en forma d’arbre que es ramifica.
2. Space translations (2006-2009): Transforma una fotografia normal a una fotografia tal i com la llegeix un ordenador, és a dir, amb lletres i símbols. És una instal•lació side specific, que es pot adoptar a les mides d’allà on s’ha d’exposar.
3. This World III: Ens vol fer veure el mapa del món de diferent manera, ordenant els països de més ric a més pobre i de més feliç a menys.
4. P-a-r-a-d-i-g-m-a.net. Una manera veure informació amb l’objectiu de facilitar lectures, alterar l’experiència habitual de consum de les notícies i sobretot inspirar debat.
5. Island Playback (2005): Està fet amb un programa que transforma la imatge (la línia de costa d’una illa) a so.
6. Rotorr: Són projectes basats en la cartografia. Aquest grup s’ha inspirat amb la ciutat de Tarragona. També s’han fet tallers d’aquest seu treball.
7. Treball de Laura García: degut a que és introvertida, no pot transmetre el que l’envolta per si mateixa, per això ho fa a través/mitjançant la fotografia.

OPINIÓ PERSONAL:

Aquesta és la primera exposició feta a través de les noves tecnologies a la que vaig. És per això que aquest tipus d’ instal•lacions em costen de comprendre, per mi és un art massa minimalista, i sovint angoixant. Però tot i així, si comptes amb l’ajuda d’algú que t’ho explica, la visita se’t fa molt més entenedora i pots arribar a veure alguna cosa que al principi no haguessis vist. Cal dir, que per molt estrany que em pogués semblar, no només s’ha de valorar la part estètica i el resultat sinó també el camí que ha seguit l’artista per arribar a aconseguir el treball definitiu. De fet, la dificultat més gran de l’artista és pensar més que realitzar.

En resum, però, he de reconèixer que vaig sortir de l’exposició bastant diferent de com hi vaig entrar, ja que en un principi per mi era tot molt estrany però vaig sortir del recinte més familiaritzat i comprensiu amb un nova manera de fer art.

diumenge, 1 de novembre del 2009

PEP DURAN-ÍMBRIC

El divendres 30 d’octubre vam anar al Museu-Arxiu Tomàs Balvey de Cardedeu a visitar l’exposició d’en Pep Duran (escenògraf. És un artista que ha estat relacionat amb el constructivisme rus (estil que buscava una estètica que fos el reflex de l’època de la mecanització).
L’exposició, que du per nom Ímbric, és una instal•lació formada per les seves obres, amb una gran presència del verb emmetxar(enganxar dues o més coses sobreposant-les, fusionant-les). Les peces estan fetes amb collage. De fet, tota la instal•lació és un macro-collage, com també una al•legoria visual. Les peces tenen una història darrere, i estaven connectades entre elles a través d’una línia que regeix les parets de l’exposició.
A més, Ímbric també compta amb la col•laboració de Jordi i Josep Castells, també escenògrafs.
El resultat, doncs, és una instal•lació plena de preguntes sense resposta, ja que segons en Pep, l’art no pretén donar respostes sinó plantejar preguntes.
Aquest és el plànol de l'exposició:



Les frases que apareixen a Ímbric:

1. Emmetxar dos móns...dues maneres de construir. Dues biologies, dues biografies.
2. Fragments de fotografies de l'arxiu que prenen sentit al ser emmetxades a manera d'un paviment biològic...com un mosaic genètic.
3. Imatges trobades i encolades, objectes clavats, colors polsossos, emborrat, petjades petrificades, trossos de vidres, cendres...
4. Perllongar les imatges, fer-les sortir del marc, construint una línia infinita
5. Paisatges ficticis, un calidoscopi personal, campus.

divendres, 16 d’octubre del 2009

PLUJA D'IDEES PER AL FOTOMUNTATGE

Hi ha moltes idees al meu cap per la foto amb estètica Poe. N'hi ha moltes, però no totes són bones, ni tampoc totes són definitives. Són simples esborranys que he anat imaginant i pensant des que ens van dir el projecte. No tinc massa clar el resultat, però sé que la foto pot tenir sang, foscor, jocs d'ombres, ha de transmetre angoixa, por, patiment, i sobretot un missatge, que serà el que utilitzaré per desenvolupar la foto. No puc posar-les totes, però sí una mostra d'elles:

1. Fotografia basada en el poema "amigos que por siempre nos dejaron" de E.A.Poe, en el que surti una persona al terra amb un braç aixecat, intentant agafar les cames de dos individus que marxen.

2. Un home amb cara de ràbia maquillat semblant al dimoni i al costat d'un gran porta-espelmes d'època.

3. Imatge en la que es veiés a un home d'època escrivint amb pluma. La imatge es veuria com si s'espiés per un forat de porta.

4. Una mà aguantant una espelma antiga. Per l'espelma hi cau sang.

I moltes altres més idees...

dijous, 15 d’octubre del 2009

Dins l'assignatura d'audiovisuals, una de les feines que havíem de fer era comentar/analitzar deu fotos que haguéssim fet durant la sessió fotogràfica a la Roca Umbert. És per això que avui penjo aquestes imatges, són només una petita mostra de totes les que vaig fer.
Espero que us agradin:


TRIANGLES

ENQUADRAMENT: Rectangular i horitzontal
FORA DE CAMP: La fotografia està capturada a una petita plaça de la Roca Umbert, des d’on es pot apreciar aquesta teulada
COMPOSICIÓ: La teulada té una lleugera inclinació d’esquerra a dreta i de dalt a baix i està situada al mig de la imatge, dividint-la en dues parts. A la part superior de la fotografia es situa el cel, mentre que la inferior l’ocupa la teulada i la paret de l’edifici.
PUNT DE VISTA: Punt de vista contrapicat.
PLA: És un pla general.
PROFUNDITAT DE CAMP: Té molta profunditat de camp.
LLUM I COLORS: La llum és natural i prové de la part superior esquerra. Els colors que hi predominen són: blanc, gris, blau i el marró de les teules.



MATÈRIA ROVELLADA

ENQUADRAMENT: Rectangular i vertical
FORA DE CAMP: La foto està feta a una petita habitació, els claus estan clavats al marc d’una porta
COMPOSICIÓ:La imatge està tallada verticalment en tres parts: una de fusta i les altres dues són de pintures diferents. Els claus, que estan inclinats, trenquen amb la verticalitat de la foto, i la corda, li aporta desordre.
PUNT DE VISTA: Aquesta foto està feta amb un punt de vista contrapicat.
PLA: La imatge és d’un pla detall.
PROFUNDITAT DE CAMP: Poca profunditat de camp.
LLUM I COLORS: La llum és natural i prové de la dreta. Els colors que hi ha en aquesta foto són apagats i de tons càlids



SENSE ESCAPATÒRIA

ENQUADRAMENT: Rectangular, horitzontal
FORA DE CAMP: És una reixa de filferro rovellada a la part superior d’una paret, amb trossos de ferralla i nusos.
COMPOSICIÓ: Les línies de la reixa són els elements que donen equilibri a la imatge. Els filferros estan en diagonal i els tres cables de ferro són irregulars i desordenats.
PUNT DE VISTA: Contrapicat.
PLA: Primer pla o pla detall.
PROFUNDITAT DE CAMP: Molta profunditat de camp
LLUM I COLORS: La llum ve de dalt a l’esquerra, del sol. Els colors de la foto són grisos, blancs i blaus



COMPOSICIÓ DE RECTANGLES

ENQUADRAMENT: Horitzontal i amb forma de rectangle.
FORA DE CAMP: Fotografia capturada dins una nau, el que surt a la foto és una part d’una porta i un tros de paret.
COMPOSICIÓ: Verticalment està partida en dos: per una part es veu la paret desgastada i per l’altra hi ha un fragment dels vidres de la porta, tots ells diferents.
PUNT DE VISTA: Pla lleugerament contrapicat
PLA: Primer pla
PROFUNDITAT DE CAMP: Molta profunditat de camp
LLUM I COLORS: La llum, que és natural, ve de l’esquerra. Els colors que hi ha en aquesta foto de tons càlids i “apastelats” com beix, rosa pàl•lid, marró apagat, crema i el marc de la porta és blanc.



CADENES

ENQUADRAMENT: Rectangular i vertical
FORA DE CAMP: Les cadenes provenen d’unes bigues de ferro i continuen cap avall fins que toquen el terra. La paret de maons pertany a una nau de la fàbrica.
COMPOSICIÓ: Al mig hi ha les cadenes amb el ganxo (a sota) i la roda (a sobre). La llum causa una ombra i talla la imatge pràcticament horitzontalment en dues parts.
PLA: Primer pla
PUNT DE VISTA: Punt de vista tres quarts
PROFUNDITAT DE CAMP: Poca profunditat de camp
LLUM I COLORS: Prové de dalt. Els colors són de la gamma càlida i hi apareixen els marrons, els negres i els beixos.



GEOMETRIA

ENQUADRAMENT: Rectangular i horitzontal
FORA DE CAMP: Està feta mirant cap a dalt, el tub esta enganxat a una paret vertical. Es pot veure també com hi ha una xemeneia i una tela negra a la dreta. La paret esta desgastada, i el tub s’acaba gairebé a la teulada de la fàbrica.
COMPOSICIÓ: El tub està al centre i es va fent cada vegada més petit fins a esdevenir un sol forat. Als costats hi tenim dos universos diferents, l’un amb una xemeneia i la paret blanquinosa, i l’altre amb pintura i brutícia acumulada a la cantonada de la paret.
PUNT DE VISTA: Contrapicat.
PLA: Pla detall
PROFUNDITAT DE CAMP: Poca profunditat de camp.
LLUM I COLORS: La llum es dirigeix de dalt a baix, i els colors són el verd, el marró, el blanc i el negre.



ADVERTÈNCIA

ENQUADRAMENT: Rectangular i horitzontal
FORA DE CAMP: El cartell forma part d’una porta de fusta i vidre abandonada.
COMPOSICIÓ: El cartell es fa cada vegada més petit a mida que s’allunya de la vista. Les lletres, que són verticals, trenquen amb l’estètica horitzontal del cartell, així com la resta de línies verticals de la imatge.
PUNT DE VISTA: Pla tres quarts
PLA: Pla detall.
PROFUNDITAT DE CAMP: Poca profunditat de camp
LLUM: Prové de darrere la porta
COLORS: Gris, marró, blanc i negre: tons no lluminosos


AMB CAP VISTA

ENQUADRAMENT: Enquadrament vertical i rectangular
FORA DE CAMP: Consta d’una finestra tancada, inaccessible i de molts cables sobreposats a la paret paral•lels entre ells. La foto està situada en un entorn tancat en un porxo.
COMPOSICIÓ: Dins la finestra hi ha quatre rectangles proporcionals a la mida de la finestra. La fotografia està composta bàsicament de línies, tant horitzontals com verticals. El pes de la foto tendeix a ser cap a la dreta, ja que és on es troba la finestra.
PUNT DE VISTA: Lleugerament contrapicat
PLA: Pla mig
PROFUNDITAT DE CAMP: La fotografia té molta profunditat de camp
LLUM I COLORS: La llum és natural i n’hi ha poca. Els blancs, beixos i negres són els colors predominants.



ÒVALS DE FERRO

ENQUADRAMENT: Horitzontal i rectangular
FORA DE CAMP: La cadena continua per dalt i per baix, i el ganxo pertany a aquesta, tot i que a la fotografia no s’aprecia.
COMPOSICIÓ: A l’esquerra hi ha un ganxo i a la dreta hi ha varies cadenes, que fugen totes en un punt determinat inexistent a la foto. A més, el joc d’ombres i colors deguts a la llum crec que fan que la foto tingui més vida.
PUNT DE VISTA: Contrapicat.
PLA: Primer pla
PROFUNDITAT DE CAMP: Poca profunditat de camp.
LLUM I COLORS: La llum continua sent el sol, i ve de l’esquerra. Gràcies a la llum es crea un joc de colors que va des de l’ocre al gris fosc i negre.



ESPIANT

ENQUADRAMENT: Rectangular i vertical
FORA DE CAMP: La fotografia és d’un forat existent a una paret, amb un tros de rajola a l’esquerra i un nus de cable que ve de la part posterior de la paret. Pel forat es pot veure una plaça cimentada amb una reixa al fons.
COMPOSICIÓ: El forat, com que està al centre, equilibra la imatge, mentre que el nus de cable i la rajola aporten desequilibri i desordre a la foto.
PUNT DE VISTA: Frontal
PLA: El forat és d’un pla detall i a mida que ens allunyem d’ell veiem diferents plans fins arribar a un gran pla general.
PROFUNDITAT DE CAMP: Poca profunditat de camp.
LLUM: La llum ve del costat posterior de la paret i passa per dins el forat.
COLORS: Tristos i apagats, bàsicament gris i negre.

dimecres, 14 d’octubre del 2009



Aquestes imatges són dues sabates fetes per mi dins l’assignatura de tècniques d’expressió gràfico-plàstiques. El material que he fet servir en ambdós casos és llapis de colors, la única diferència és la manera d’aplicar la tècnica: a la sabata de taló he apretat més el color per donar-hi una textura de vellesa i en el cas de la bamba no.
Això és tot per avui. Espero que us agradi.

Roger

dilluns, 12 d’octubre del 2009

El Gat Negre

http://www.youtube.com/watch?v=G_2mfQD_GEI

Aquest és un curt fet l'any 2006 dirigit per Vanesa Guzmán i és un resum del relat d'Edgar Allan Poe "El Gat Negre". És una adaptació diferent del conte, situada a Xina, però tot i així està molt ben fet i ambientat; veureu que no perd l'estètica misteriosa característica de Poe.

Espero que us agradi

dimarts, 6 d’octubre del 2009

diumenge, 4 d’octubre del 2009

MÚLTIPLE VISIÓ

El passat 29 de setembre, tota la classe vam anar a la Roca Umbert de Granollers per a fer fotografies. L'objectiu no era només capturar imatges, sinó també havies de transmetre allò amb què realment t'havies fixat a l'hora de fer la foto. Pot semblar fàcil, però va resultar dificultós passar del teu ull a la càmera l'objecte, textura, etc en que t'estaves fixant. Tot i així van sortir fotos molt ben fetes, i totes amb una visió personal i subjectiva, encara que dues persones haguessin fotografiat el mateix.

Aquestes dues fotografies que he penjat les vaig fer jo el dimarts passat. La primera és natural, però la segona està retocada amb el photoshop per tal d'eliminar un objecte que trencava l'estètica de la imatge.

Espero que us hagin agradat.


Roger Vilà

dilluns, 28 de setembre del 2009

CAMINA


Camina.
No miris mai enrere,
tampoc avall.

Mira el que et queda.
Camina.

Camina.
Això és l’anada.
No t’aturis encara,
ja ho faràs de tornada.
Camina.

Camina.
Salta, hi ha pedres,
no et fixis per on passes.
El destí t’espera.
Camina.