MÉS ENLLÀ DE L'OBJECTE. obres de la col·lecció MACBA

El passat dijous dia 21 de gener, vam recórrer l'exposició del museu de Granollers "Més ellà de l'objecte. Obres de la col·lecció MACBA", la qual és una exposició itinerant i col·lectiva, formada per els següents artistes:
Joan Brossa, Raimon Camprubí, Leandre Cristòfol, Joan Escribà, Ángel Ferrant, Jordi Galí, Siliva Gubern, Jordi Huguet, Àngel Jové, Antoni Llena, Robert Llimós, Joaquim Llucià, Antoni Mercader, Josep M. Mestres Quadreny, Miralda, Muntadas, Josep Ponsatí, Pere Portabella, Joaquim Prats, Carles Pujol, Joan Rabascall, Àngels Ribé, Benet Rossell, Carlos Santos, Dorothée Selz, Francesc Torres, Moisès Villèlia i Jaume Xifra.

De tots els objectes i obres exposades, en vaig triar un, que especialment em va cridar l'atenció. A continuació en faré la ressenya.

TÍTOL DE L'OBRA: Construcció Lírica

NOM DE L'AUTOR: Leandre Cristòfol (Ós de Balaguer 1908-Lleida 1998). Va ser un escultor i fuster, pioner de l'escultura surrealista catalana. Les seves obres es caracteritzen per lús de fusta, degut al seu ofici i formes abstractes, en les que hi barrejava materials i objectes inservibles i els convertia en mecanismes i composicions extranyes, però alhora molt artístiques.

ANY DE L'OBRA: 1934

MATERIALS: Fustes de diferents formes, ferro i pintura

TÈCNICA: Fustes enganxades sobre un suport de també fusta i una tira de ferro, tot barnissat i el ferro pintat.

DESCRIPCIÓ FÍSICA: Duesu fustes enganxades entre elles, formant una forma semblant a la lletra "T" inclinada l'esquerra. A l'angle esquerre de la "T" hi ha una altra fusta, retallada en una forma curva. Una tira dura de ferro enroscada en les fustesl, i que sovint les travessa. Tot això sobre un suport de fusta.

QUÈ M'INSPIRA O QUÈ VOL DIR PER MI?: El que a mi m'inspira aquesta obra és tranquil·litat elegància, subtilesa. Sembla com si la "T" estigués apunt de caure, però gràcies a la fusta del cantó esquerra es manté en una posició inclinada, la qual cosa la manté sense caure. A més, la tira de ferro, l'entrellaça i uneix les peçes per intentar que no es desmontin. Però `la tira no està posada de qualsevol manera, sinó que forma unes espirals molt suaus i equilibrades, com també la fusta de l'esquerra, que està tallada amb unes curves molt elegants, tot recordant a un violó, potser d'això ve la part lírica del títol. Un dels motius per els quals em va agradar és per el fet de que fusiona un material antic o rústic, com és la fusta amb el ferro, un material molt present a l'actualitat i crea un quadre-escultura en el qual hi barreja materials diferents però molt encertadament.

PETIT DIBUIX ESQUEMÀTIC DE LA PEÇA:

Aquestes dues són, de totes les que he vist, la pàgina web que més m'ha agradat i la que menys.
La primera és la més maca i és d'una empresa de disseny gràfic. M'agrada perquè hi barreja objectes antics o no molt moderns amb tendències de disseny gràfic, i ho fa d'una manera molt sutil, sense destacar les coses, sinó que es barrejen els objectes antics amb vectors i dissenys moderns. També és unaa web, alhora de sutil, elegant i sense ser carregosa. També m'agrada la divisió de la plana en dos, l'estanteria i la finestra, trobo que trenca l'estètics però queda ben realitzat.

I la segona, curiosament està feta per ser la pitjor web del món, per demostrar el que no han de tenir les planes webs, entre altres coses fondos de molts colors i mòbils, com també amb músicques estridents, lletres que no es distingeixen, i animacions excessives.

www.angelfire.com/super/badwebs/main.htm

www.foxie.ru

L’ANARQUIA DEL SILENCI

L'exposició sobre John Cage (1912-1992) "L'anarquia del silenci" reflecteix tota la trajectòria d'aquest compositor americà que va revolucionar el món de la música i que obrir camins cap a la música contemporània.

OPINIÓ PERSONAL
Personalment, aquesta exposició n’estic segur que va ser la que més em va agradar de totes, i probablement de les que falten per visitar. Tot i que el contingut de l’exposició era entenedor i gens feixuc, gràcies al guia que ens va tocar, la visita va ser encara més amena i divertida, d’aquesta manera es va poder entendre encara més bé que no pas si el guia hagués estat una enciclopèdia amb cames. Però la cirereta del pastís la va posar al final de l’exposició, on vam haver de fer una peça musical amb sons d’objectes quotidians i amb el nostre cos.

La única conclusió, doncs, que puc donar és que va ser fantàstic

GAGARINE SE TUE EN AVION

DADES DE L'OBRA:

Gagarine se tue en avion és el títol d'una de les moltes obres de l'artista Gil Joseph Wolman. Data de l'any 1968, la seva tècnica és el collage sobre tela i les seves mides són 162 x 97 cm.

Forma part de la col·lecció permanent del MACBA

BIOGRAFIA DE L'AUTOR:

Gil Joseph Wolman va néixer a París el 1929 i va morir en aquest mateixa ciutat el 1995. Va formar part del lletrisme, una avantguarda i del détournement o tergiversació, una tècnica que es caracteritza per la combinació de frases, parts de llibres, imatges, material cinematogràfic... per donar lloc a altres obres amb un missatge diferent o oposat a l'original. A partir dels anys seixanta, però, inicia una nova etapa pictòrica marcada per l'Art Scotch, un art que consistia en col·locar en diferents capes tires arrencades de material imprès sobre suports com la fusta. L'Art Scotch és, per tant, una fusió entre el lletrisme i la tergiversació.

OPINIÓ PERSONAL:

Vaig escollir aquesta obra perquè la vaig considerar una de les més diferents i contrastants respecte a la resta existent al MACBA. Em va agradar molt la textura aconseguida i també trobar interessant el trencament de la horitzontalitat de les tires de paper.

Totes elles amaguen un missatge el qual és el mateix que el títol de l’obra: Gagarine se tue en avion (Gagarine es mata amb avió), la qual cosa em transmet que el quadre ha presenciat aquest moment, i que per tant les tires arrugades i trencades, el color desgastat i el desordre existent a l’obra és el rastre que va deixar l’accident. És per això que em transmet dolor, pèrdua, impotència, però alhora esperança i tranquilitat.

No sé si l’autor ho va fer amb aquest propòsit, però el que estar clar és que unes tires mal posades amb una frase escrita van atreure la meva mirada.