CINDY SHERMAN

Cindy Sherman és una artista d'Estats Units. Va néixer el 19 de gener de 1954 a Nova Jersey. Va estudiar art al Buffalo State College de Nova York entre els anys 1972 i 1976, la qual cosa la va atraure cap al món de la fotografia. Un dels seus treballs més reconeguts són les fotografies que va fer fins l'any 1986, on hi apareixia ella representant diferents estereotips de la dona americana de l'època, amb intenció de parodiar-ho.
Després comença una altra època on prenen importància le fotografies a color, ja que fins ara eren en blanc i negre. En aquesta nova etapa, Sherman tracta l'humor des de
perspectives provocatives, sensuals, horroroses, i fins i tot, des de l'introspecció. El resultat obtingut a les fotografies és semblant a la tirania de la televisó, la publicitat i les revistes.
Cal destacar, també , que com més anys passen, més augmenta el tamany de les fotos i menys hi apareix en elles la figura de Sherman (típic dels autoretrats inicials). Alguns dels seus temes més actuals tendeixen a la violència, l'erotisme o la crítica política.
Alguns dels museus en els quals es pot trobar gran part de la seva obra són el MoMA (Museum of Modern Art), de Nova York, o la Tate Modern, a Londres.

Algunes de les seves fotografies:

SORTIDA A CAIXA FÒRUM

El divendres 16 d'abril vam anar fins a Barcelona, més concretament fins a Caixa Fòrum, a visitar dues exposicions. Un cop allà, ens vam dividir en grups i vam veure les exposicions. La primera que va veure el meu grup va ser la de "Objectes desclassificats" i més tard, l'exposició "El circ de les il·lusions", que tracta de la vida i obra de Federico Fellini.

OBJECTES DESCLASSIFICATS:

A aquesta exposició hi han participat artistes com Christian Boltanski, Annette Messager, Carlos Pazos, o altres. Tots ells mostren una peça, en total onze. Aquestes peces artístiques, contenen totes elles objectes qüotidians, normals i corrents. Les peces les podem classificar en quatre grups: els objectes que es presenten amuntegats i aparentment desordenats, altres que es disposen seguint una classificació a mode d'arxiu, altres que s'ordenen de manera extremadament curosa i clara i altres que es distribueixen fins i tot a la paret.

L'obra que em va agradar més va ser la de Hans-Peter Feldmann, titulada Joc d'ombres, que consistia en una sala totalment negra amb una paret blanca. Al mig de la sala unes taules, i a sobre d'aquestes, objectes d'allò més normals (culleres, joguines, objectes de decoració...). A les taules, hi havia llums, i l'efecte que es conseguia era reflectir els objectes a través de les llums a la paret blanca. Em va agradar perquè el resultat que crea al apret blanca és molt imaginari. Crea formes varies, en les que es sobreposen les ombres dels objectes. A més, em va transmetre molta tranquilitat i pau, així com també esperança i paciència.

fotografia de "joc d'ombres"

EL CIRC DE LES IL·LUSIONS:

Aquesta exposició mostra tota la trajectòria del gran director de cine Federico Fellini, tant la personal com la professional. l'exposició, a més, també analitza tot un seguit de les seves pel·lícules (les més conegudes) per tal de mostrar informació dels seus films: tècniques de rodatge, llocs, inspiració, principals actors que les interpreten, temes...

OPINIÓ PERSONAL DE LES DUES EXPOSICIONS:

Aquestes dues exposicions són les que més m'han agradat fins ara. La de Fellini em va semblar interessantíssima, ja que m'agrada molt el cine i el teatre i crec que els antics directors de cine també s'han de tenir en compte, per la gran patjada que han marcat en aquest àmbit. La d'objectes desclassificats també em va agradar molt, no només perquè hi apareixien obres d'autors que hem treballat com Boltanski o Messager, sinó també perquè m'agrada més "l'art d'objectes" que "l'art de cuadres".A més, un punt que va jugar a favor va ser el fet de poder fer les visites amb guia. I no va ser una guia qualsevol, sinó que s'explicava molt bé i interactuava amb nosaltres.

En general, una bona experiència, les millors de totes les exposicions que hem anat fins ara amb Batxillerat.

SUPERLATIVE PRAXIS

El divendres dia 9 d'abril vam anar a l'espai d'arts de la Roca Umbert per prendre mides per a l'exposició que muntarem els de 1r de Batxillerat artístic i a més vam anar a veure "Superlative Praxis", el segon projecte expositiu de l'any a l'espai d'arts.

L'autor, Oriol Vilanova, reflexiona sobre el valor que la societat dóna a l'èxit i al fracàs. Posant l'exemple del llibre dels rècords, ens mostra també la caducitat d'aquests (èxit i fracàs), i de l'obsessió, totes elles portades a un extrem caricatiu. A l'exposició hi ha els 55 llibres rècords, des dels seus inicis fins a l'actualitat, donant especial importància a les seves portades (per a veure l'enorme canvi que ha sofert el disseny) i no tant a què hi ha dins seu.

TAKING OFF

Aquesta és la portada i contraportada del díptic sobre l'exposició a l'espai d'arts de la Roca Umbert del projecte de la roba. El dibuix del fons és la imatge simètrica d'una jaqueta arrugada de ratlles. L'efecte que crea un cop es calca un tros de la imatge a l'altre costat és aquest. He modificat la imatge d'aquesta manera perquè no volia que es veiés amb claredat que eren els plecs d'una jaqueta sinó que creés confusió.

El títol que he triat és "taking off", una paraula anglesa. "Taking off" ve del verb take off, que vol dir treure's la roba. "Taking off", per tant, vol dir "treient-se la roba". He volgut associar aquest verb amb que els alumnes exposarem de cara a l'espectador tot allò que duem a sobre, els coneixements, fent un paral·lelisme amb el tema de l'exposició: la roba, que la duem a sobre i ens la podem treure i ensenyar.

TAVI GEVINSON

TAVI GEVINSON

Amb només onze anys, va obrir un blog personal on escribia la seva opinió del món de la moda. Des de llavors, moltes marques de roba, dissenyadors, fotògrafs i altres han reclamat entrevistes i sessions de fotos on aparegués ella. Fins i tot grans dissenyadors l'han convidat a les seves pasarel·les. Per assistir a totes ha hagut d'anar a ciutats com París, Nova York, Milà o Tokio, entre d'altres.

Tot va començar quan a través del seu blog el conegut diari "The New York Times" va veure la seva opinió i crítica de la moda i va voler fer un reportatge sobre ella . Gràcies a això, la seva fama i prestigi han crescut fins al punt de que algunes marques han comptat amb ella per a dissenyar roba, altres l'han reconegut com a font d'inspiració.

Ara ja té 13 anys i és considerada com a una gran promesa dins el món de la moda, tant per la seva concepció de la moda (segons ells la moda és una forma d'art i d'expressió personal) com per la seva manera de dur-la a terme creant un estil propi, batejat per ella com a "Style Roockie", el qual també ñes el nom del blog amb el que es va fer famosa.