MÉS ENLLÀ DE L'OBJECTE. obres de la col·lecció MACBA

El passat dijous dia 21 de gener, vam recórrer l'exposició del museu de Granollers "Més ellà de l'objecte. Obres de la col·lecció MACBA", la qual és una exposició itinerant i col·lectiva, formada per els següents artistes:
Joan Brossa, Raimon Camprubí, Leandre Cristòfol, Joan Escribà, Ángel Ferrant, Jordi Galí, Siliva Gubern, Jordi Huguet, Àngel Jové, Antoni Llena, Robert Llimós, Joaquim Llucià, Antoni Mercader, Josep M. Mestres Quadreny, Miralda, Muntadas, Josep Ponsatí, Pere Portabella, Joaquim Prats, Carles Pujol, Joan Rabascall, Àngels Ribé, Benet Rossell, Carlos Santos, Dorothée Selz, Francesc Torres, Moisès Villèlia i Jaume Xifra.

De tots els objectes i obres exposades, en vaig triar un, que especialment em va cridar l'atenció. A continuació en faré la ressenya.

TÍTOL DE L'OBRA: Construcció Lírica

NOM DE L'AUTOR: Leandre Cristòfol (Ós de Balaguer 1908-Lleida 1998). Va ser un escultor i fuster, pioner de l'escultura surrealista catalana. Les seves obres es caracteritzen per lús de fusta, degut al seu ofici i formes abstractes, en les que hi barrejava materials i objectes inservibles i els convertia en mecanismes i composicions extranyes, però alhora molt artístiques.

ANY DE L'OBRA: 1934

MATERIALS: Fustes de diferents formes, ferro i pintura

TÈCNICA: Fustes enganxades sobre un suport de també fusta i una tira de ferro, tot barnissat i el ferro pintat.

DESCRIPCIÓ FÍSICA: Duesu fustes enganxades entre elles, formant una forma semblant a la lletra "T" inclinada l'esquerra. A l'angle esquerre de la "T" hi ha una altra fusta, retallada en una forma curva. Una tira dura de ferro enroscada en les fustesl, i que sovint les travessa. Tot això sobre un suport de fusta.

QUÈ M'INSPIRA O QUÈ VOL DIR PER MI?: El que a mi m'inspira aquesta obra és tranquil·litat elegància, subtilesa. Sembla com si la "T" estigués apunt de caure, però gràcies a la fusta del cantó esquerra es manté en una posició inclinada, la qual cosa la manté sense caure. A més, la tira de ferro, l'entrellaça i uneix les peçes per intentar que no es desmontin. Però `la tira no està posada de qualsevol manera, sinó que forma unes espirals molt suaus i equilibrades, com també la fusta de l'esquerra, que està tallada amb unes curves molt elegants, tot recordant a un violó, potser d'això ve la part lírica del títol. Un dels motius per els quals em va agradar és per el fet de que fusiona un material antic o rústic, com és la fusta amb el ferro, un material molt present a l'actualitat i crea un quadre-escultura en el qual hi barreja materials diferents però molt encertadament.

PETIT DIBUIX ESQUEMÀTIC DE LA PEÇA: