Són dues revistes molt diferents, la primera és Exteriores i la segona és Cuore. Un és de decoració i l’altra és del cor. Però a part d’aquesta diferencia n’hi ha una que salta a la vista: el disseny de cadascuna, tant de les portades com de les pàgines interiors. A continuació analitzaré aquest aspecte, d’aquesta manera podrem veure com afecta a la part visual la temàtica de cada revista.
Com he dit, “l’aspecte físic” de les revistes ve molt marcat pel tipus de públic al qual està adreçat i per la seva temàtica. Les revistes com les de disseny, les de decoració, les de cuina, les de viatges o les de salut acostumen a tenir una portada i organització del text més o menys ordenada, senzilla i fàcil de llegir, mentre que les revistes del cor acostumen a ser tot el contrari: els textos estan desorganitzats, costen de llegir i les portades són caòtiques i plenes d’informació.
LA PORTADA:
- EXTERIORES: Tota la portada la ocupa una imatge de la part exterior d’una casa minimalista, la qual cosa ens indica ja d’entrada la temàtica de la revista: decoració i exteriors. La capçalera, que mostra el nom de la revista, s’eixampla al llarg de l’amplada, amb una tipografia allargada, en minúscula, fàcil d’entendre i en color taronja, que la diferencia del cel blau de la imatge de sota. Aquest és un recurs molt utilitzat en disseny, en el que es contrasten dos elements amb dos colors contraris (vermell i verd, taronja i blau, groc i lila). Si continuem baixant ens trobem un subtítol, de color blanc i amb la mateixa tipografia, però en majúscula, que ens indica el tema del que tracta aquesta revista (decoració de jardins, terrasses i piscines), juntament amb el seu preu (Espanya, 3€), el número (20) i un logotip que ens indica que és un suplement d’una altra revista anomenada “Casa Viva”.
A continuació hi trobem varis textos que ens indiquen els diferents apartats que apareixen en aquest número (de colors taronja i en majúscula), juntament amb una breu explicació sota seu (de color blanc i en minúscula). Aquests estan situats als marges de la imatge, per evitar tapar-la en excés. Són d’una tipografia diferent de la de la capçalera i estan disposats ordenadament, l’un a sota de l’altre.
L’element que més destaca per damunt els altres és la fotografia, que ocupa tota la portada, un recurs utilitzat per atreure al públic. Els colors amb els que juga són el taronja, el blanc i el blau, tot i que en altres números, depenent de la fotografia, es canvien els colors i tonalitats perquè hi hagi una millor harmonia. Com hem dit, aquesta és una revista que, com que tracta de disseny i decoració, ha de reflectir aquest ideal a través de la portada, per la qual cosa mostra simplicitat (és una portada molt minimalista, amb allò més just i necessari: pocs colors, ben escollits i pocs textos), subtilesa i elegància (la imatge és bonica, els colors són harmònics entre ells...), ordre (la disposició de la informació està ordenada) i practicitat (és fàcil de llegir perquè els textos destaquen).
- CUORE: La capçalera, com en la revista anterior, també ocupa tota l’amplada de la portada, però en aquest cas, la tipografia del títol és molt arrodonida i està en negreta, la qual cosa fa que es vegi molt atapeït. Els colors del títol són el blanc i el rosa de fons, per a contrastar. Així com en la revista Exteriores trobàvem el subtítol a baix, ara el trobem a dalt, i també ens dóna a conèixer quins temes es tracten en aquesta revista (món del cor, de la moda i de la televisió). Sota el títol, i damunt les fotos de la portada, situat a la part dreta de la portada hi trobem el preu (0,50€), molt baix respecte altres revistes, ja que el públic que la acostuma a comprar és d’un nivell econòmic més aviat baix. Tot i que hi ha revistes del cor que es limiten a explicar vides, anècdotes i altres informacions dels famosos, n’hi ha que opinen sobre ells i , fins i tot, els critiquen. Doncs bé, la revista Cuore pertany al segon grup. Ja només en la portada es pot veure aquesta característica que la fa diferent: el tema central és la crítica dirigida a famoses que estan massa primes (Victoria Beckham i Belén Rueda). També es mostra dues imatges d’elles tal i com eren abans. En tots els números, Cuore intenta criticar i ridiculitzar als famosos o mostrar les seves facetes menys vistes (fent topless, sense maquillar, en la seva intimitat, amb postures estranyes, amb els cabells despentinats...). Sota d’això hi trobem més apartats de crítica: els bronzejats (com s’han de fer i com no prenent com a model dues famoses). A la part inferior dreta, i a la mateixa alçada que el títol referent als bronzejats, hi ha la breu descripció d’un article de l’interior que parla sobre la passió d’en Fernando Alonso i la seva novia a Miami. I finalment, a la part inferior de la portada, parla d’una entrevista feta a l’actor que interpreta al Dr. House a la sèrie del mateix nom. És curiós com la revista deixa entendre que aquest tipus d’articles no són els més importants per ella, deixant-los en una mida petita i a la part inferior, mentre que els que li interessen es mostren amb una mida més gran i acompanyats de fotografies.
L’element que més destaca són les dues fotografies de Belén Rueda i Victoria Beckham, ja que estan centrades al mig i ocupen més de la meitat de la revista. Hi ha molta varietats de colors i tonalitats. En general és una portada caòtica, plena de caos i que recorda a l’horror vacui dels romans. Està carregada de fletxes, escrits curts i amb diferents tipografies i bafarades. Els textos no segueixen cap ordre, doncs estan disposats asimètricament i alguns fins i tot en diagonal. Això es justifica ja que no és una revista de disseny, i, per tant, no vol transmetre elegància ni sobrietat; és una revista destinada a un públic poc lligat a aquests adjectius. Només vol cridar l’atenció amb les notícies que mostra, i per aconseguir-ho utilitzarà els recursos que faci falta, si cal emplenant la portada d’imatges, textos i altres.
LES PÀGINES INTERIORS:
- EXTERIORES: En les pàgines interiors d’aquesta revista, la tipografia és tota igual, menys en algunes ocasions en les que canvia en els títols. Aquests són sempre en majúscules i acostumen a ser majoritàriament negres, i en algunes ocasions de colors lleugers, no molt cridaners, mentre que els textos són sempre negres. Els marges són prou amplis i l’ interlineat del text és espaiat, la qual cosa fa que el text respiri i sigui més fàcil i còmode de llegir. En quan a les columnes, només n’hi acostumen a haver-hi una, dues o tres cm a molt. Els peus de foto s’indiquen normalment amb un numero al costat de la imatge, i l’explicació es fa en un racó reservat per als peus de foto junts. Són de la mateixa tipografia que el text però d’una mida més petita, i a vegades estan en cursiva. Com que és una revista de decoració d’exteriors moltes imatges són de mobles, llums, accessoris i altres per la jardí, per la qual cosa, en els peus de foto s’indica el nom de l’objecte, el seu preu, el fabricant, les mesures... Els elements decoratius que caracteritzen aquesta revista són molt escassos, mentre que sí que té peu de pàgina i encapçalament. En el primer hi ha el nom de la revista i el tema que est tracta en aquest número, i en el segon hi trobem el número de pàgina. Les imatges no tenen cap lloc d’ubicació concret, ja que algunes se sobreposen i s’ubiquen a qualsevol emplaçament de la pàgina, formant una composició semblant a un trencaclosques. El text, que es veu influït per la posició de les imatges, tampoc té una ni una estructura ni una situació concreta en les planes i s’adapta a la forma que creen les imatges.
Així doncs, tot i que la composició de les pàgines interiors no segueix cap esquema determinat i crea formes i estructures desordenades, hi ha espai lliure i el disseny està pensat per tenir un ordre de lectura normal i facilitat a l’hora de llegir. Un exemple de que disseny també pot anar lligat amb funcionalitat.
- CUORE: La tipografia de les pàgines interiors d’aquesta revista és lleugerament allargada, i juga amb els colors blanc, negre i rosa. Els títols són en negreta i en majúscula, mentre que la resta de textos són en minúscula i normals. En aquesta revista no hi ha pràcticament marges, ja que més de la meitat de les pàgines les ocupen fotografies grans que s’engrandeixen al llarg de l’amplada i alçada de les planes. Com que és una revista molt visual, hi ha un gran nombre de imatges, i els textos queden marginats. Els pocs que hi ha són escrits o en l’espai que resta a les pàgines o damunt les fotografies en formes diverses com bafarades. Si hi ha columnes, n’hi ha poques, una o dues, l’ interlineat no és molt ampli i els peus de foto es situen damunt les imatges. Les pàgines manquen d’encapçalament, però tenen peu de pàgina, on hi ha escrit el número de plana i la web de la revista. Tots aquests factors, més la suma d’elements decoratius com fletxes, retocs que caricaturitzen les fotos, petites biografies damunt les imatges, mapes mundi per situar el lloc de la notícia... fan que, com en la portada, tot l’interior de la revista sigui caòtic, confús i ple de coses que creen un ordre de lectura desordenat i dificulten al lector a l’hora de llegir.
Com a conclusió podem extreure que, com que l’objectiu al qual es vol arribar no és aconseguir una aparença bonica sinó atreure al lector, aquesta revista, com moltes altres del cor, deixa de banda l’aspecte estètic per centrar-se en cridar l’atenció del lector.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada