PROVA DE SELECTIVITAT

Feu l’exercici 1 i trieu UNA de les dues opcions (A o B), de la qual heu de resoldre els exercicis corresponents (2 i 3).

- Exercici 1. [2 punts]. Llegiu atentament el text següent sobre la història del disseny nord-americà:

A partir dels anys trenta del segle XX la paraula aerodinàmica va passar de ser un vocable destinat a anomenar una ciència a ser l’expressió comuna d’un estil que va arribar a identificar-se amb tot el que era modern. En el sentit popular, el mot aerodinàmic esdevingué sinònim de modern, i això dóna una idea de la importància i de l’abast del fenomen que envairia el mercat mundial fins més enllà dels anys cinquanta. Qualsevol cosa que tingués unes línies gràcils i corbes era qualificada d’«aerodinàmica», encara que no hagués de solcar els aires, tant si es tractava d’una torradora, com d’una cuina, o d’una planxa.

Isabel CAMPI. Iniciació a la història del disseny industrial. Barcelona: Edicions 62, 1994

Observeu els objectes de les imatges A i B i contesteu les preguntes següents:

- A partir de quins aspectes formals es pot justificar que tots dos objectes pertanyen a la línia aerodinàmica?

Sí que pertanyen a la línea aerodinàmica. Ho podem demostrar a través de les línies compositives d’ambdós objectes, que són gràcils i corbes. La seva estètica també recorda molt als coets, que són els antecessors del moviment aerodinàmic, ja que està inspirat en el moviment, la rapidesa i la modernitat que caracteritza els coets. I és que l’invent dels coets va xocar a la societat de l’època i per això tothom va voler plasmar aquell avenç tecnològic en la majoria d’àmbits del disseny, creant objectes moderns i trencadors. Un altre element que recorda a l’estètica espacial és el material amb el que estan fets els objectes: metall. Tant l’afilallapis com el cotxe tenen colors metal•litzats i brillants, la qual cosa també aporta modernitat.

- Quina diferència hi ha entre un objecte i l’altre en relació amb el que explica el text?

La diferència que hi ha entre els dos objectes és que han estat dissenyats per a funcions i dimensions molt diferents: mentre que un és un cotxe, l’altre és un afilallapis. Tot i així, com diu el text, com que tenen línies corbes, malgrat ser coses diferents són aerodinàmiques, sinònim de modernitat i evolució en els anys trenta del segle XX.

- Exercici 2. [2 punts]. En la imatge G es mostren alguns cartells del dissenyador iranià Reza Abedini. Comenteu quin paper tenen la tipografia i la cal·ligrafia en la seva obra i descriviu l’ús del color en aquestes intervencions gràfiques.

Aquest magnífic dissenyador iranià treballa en els seus cartells problemes o situacions comuns en la societat del seu país. Rostres de patiment, siluetes negres, cares tapades... ens mostren tots els cantons de la societat iraní. Això ho plasma en els seus cartells mitjançant elements fàcilment reconeixibles i que ens recordin al seu país.

Un d'aquests elements és la tipografia àraba, que, com que es tracta d'un llenguatge molt caligràfic, els utilitza en els seus cartells com a símbols, i la veritat és que el resultat és molt harmònic i perfecte.

Un altre element que fa que quan mirem els seus cartells pensem en Iran són els colors. Podem veure que el dissenyador empra colors càlids i de gammes derivades del vermell, el marró i el taronja. Aquest tipus de colors té a veure amb el tipus de paisatge típic dels països del Pròxim Orient: el desert i les terres àrides.