1.1. Expliqueu quina diferència hi ha entre les accions d’enfocar i enquadrar.
Enfocar és fer que l’objecte que volem que aparegui sigui nítid, modificant per fer-ho la distància focal de la càmera. Enquadrar és la seleccionar l'espai físic que volem que aparegui reflectit a la imatge final, situant-lo dins dels paràmetres de l'objectiu.
1.2. Descriviu breument el concepte d’aire, aplicat al fotograma d’una pel·lícula.
L'aire és l'espau buit que apareix en un fotograma i que, amb una funció narrativa determinada es deixa al voltant dels objectes que surten en aquest fotograma, la qual cosa fa que la imatge no estigui sobrecarregada i respiri.
1.3. Digueu què és i quina funció fa un objectiu de tipus zoom.
Aquest tipus d'objectiu té una distància focal que pot variar i serveix per enfocar objectes a diferents distàncies focals sense haver de canviar l'òptica.
- EXERCICI 2 (OPCIÓ B): Observeu atentament la fotografia següent, obra de Juan Rulfo, i responeu als apartats 2.1 i 2.2.
2.1. Analitzeu la imatge considerant els aspectes següents: composició, simplicitat i complicitat, plans, angle, textura i il·luminació.
COMPOSICIÓ: La imatge la ocupa únicament el mur de pedra de fang, que ocupa la part central, tot i que s’allunya fins a un punt de fuga situat a l’esquerra, i que està enmarcada per la terra resseca a la part inferior i el cel a la superior.
SIMPLICITAT I COMPLICITAT: La fotografia mostra talment com és l’objecte, no hi cap tipus d’element natural ni tractament artificial, simplement la mirada neta i pura de l’artista.
PLANS: Només hi ha un pla: l’horitzontal, que atrapa i transporta la mirada de l’espectador de dreta a esquerra de la imatge fins a perdre’s a l’horitzó, on la muralla, el cel i el camp coincideixen.
ANGLE: Forma un angle recte, tot i una lleugera modificació de la pressa de la imatge respecte a la alçada del fotògraf, ja que tot i mantenir l’horitzontalitat es situa aparentment uns centímetres per sota de la mirada d’un observador, per perdre de vista el paisatge que s’amaga darrera el mur i a la vegada destacar la solidesa, duresa i remarcar la sensació d’infinit.
TEXTURA: Tant el cel com la terra apareixen pràcticament nets, sense núvols el primer i pràcticament buit de pedres i vegetació el segon. En canvi, a la part central és on recau la majoria de la textura de la imatge, que està formada per la superposició de pedres de fan aparentment iguals, però totes elles singulars i diferents, amb imperfeccions que les fan úniques dins d’un conjunt homogeni. L’horitzontalitat de la imatge només la trenca la filera superior de pedres que corona el mur.
IL·LUMINACIÓ: La llum és natural, com s’ha dit abans, sense l’ajuda de cap focus o mitjà artificial. A més a més, no hi ha pràcticament cap ombra, la qual cosa fa que ressalti aquesta sensació de desert que crea el material del fang i la terra secs.
2.2. Expliqueu de manera detallada les eines i els procediments que pot haver utilitzat l’autor per a crear aquesta fotografia i justifiqueu el vostre raonament.
És una fotografia analògica, de fet, ja es pot veure només veient l'any en què es va fer (1948). La imatge no ha estat modificada
. No es fa evident cap tipus de
preproducció que suposi per part del fotògraf una posada en escena prèvia. El pais
atge no ha estat alterat, ni de cap manera
artística ni amb cap tècnica més enllà del descens del punt de vista, ja que com indica l’alçada
del mur la fotografia ha estat feta amb el trípode lleugerament abaixat en la línia
horitzontal a aproximadament un metre del terra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada