El passat dijous vam visitar l’exposició 20 anys d’art cinètic de Jordi Pericot al Museu de Granollers. L’exposició recollia obres que al llarg d’aquests vint anys ha produit Jordi Pericot. Les produccions eren d’art cinètic o del moviment, el qual busca una interacció entre el quadre i l’espectador. Hem pogut veure també l’evolució que ha fet l’autor durant la seva trajectòria, sempre propera a aquest tipus d’art. Va començar pintant amb oli, va continuar creant quadres que produïssin efectes òptics, i va acabar a quadres de textures fets a través de punts tot passant per escultures de paret. Els materials i suports que ha utilitzat són oli, metacrilat, fusta, pintura, paper, tela i
metalls com acer.
metalls com acer.
OPINIÓ PERSONAL:
La visita va estar molt bé. Ens ho van explicar tot amb pels i detalls i l’exposició em va agradar molt. Lògicament, no té res a veure amb ímbric o cartografies del no-lloc, però aquesta ha valgut molt la pena. El que em va cridar més l’atenció va ser la varietat d’obres exposades, ja que hi havia molts grups, amb les quals es podien veure les èpoques de l’autor. Si les hagués vist per separat probablement no se’m hauria acudit mai posar-les en una mateixa exposició, però quan les veus d’aquesta manera te’n adones del que tenen en comú, l’art cinètic. Per últim m’agradaria afegir que, tot i que va ser un tipus d’exposició nova, se’m va fer molt amena, segurament pel tipus d’art (tot i que és modern és entenedor).
La visita va estar molt bé. Ens ho van explicar tot amb pels i detalls i l’exposició em va agradar molt. Lògicament, no té res a veure amb ímbric o cartografies del no-lloc, però aquesta ha valgut molt la pena. El que em va cridar més l’atenció va ser la varietat d’obres exposades, ja que hi havia molts grups, amb les quals es podien veure les èpoques de l’autor. Si les hagués vist per separat probablement no se’m hauria acudit mai posar-les en una mateixa exposició, però quan les veus d’aquesta manera te’n adones del que tenen en comú, l’art cinètic. Per últim m’agradaria afegir que, tot i que va ser un tipus d’exposició nova, se’m va fer molt amena, segurament pel tipus d’art (tot i que és modern és entenedor).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada