Aquest dijous passat vam anar a l’espai d’arts de la Roca Umbert a visitar “Cartografies del no-lloc”. Aquesta exposició vol enfocar de diferent manera la visió del món fent servir les noves tecnologies. La creadora de l’exposició és Laura Plana García, i a més d’ella també hi participen altres artistes com: Miquel Garcia (Barcelona), Tjasa Kancler (Eslovènia), Perla Montenegro (Mèxic), Katarina Matiasek (Àustria), Rotorr (grup format per Vahida Ramujkic de Belgrad i Laia Sadurní de Barcelona) i Robin Rimbaud (Regne Unit)
L’exposició consta dels següents treballs:
1. ADU (2008): és un intent de classificació de tota la informació existent en forma d’arbre que es ramifica.
2. Space translations (2006-2009): Transforma una fotografia normal a una fotografia tal i com la llegeix un ordenador, és a dir, amb lletres i símbols. És una instal•lació side specific, que es pot adoptar a les mides d’allà on s’ha d’exposar.
3. This World III: Ens vol fer veure el mapa del món de diferent manera, ordenant els països de més ric a més pobre i de més feliç a menys.
4. P-a-r-a-d-i-g-m-a.net. Una manera veure informació amb l’objectiu de facilitar lectures, alterar l’experiència habitual de consum de les notícies i sobretot inspirar debat.
5. Island Playback (2005): Està fet amb un programa que transforma la imatge (la línia de costa d’una illa) a so.
6. Rotorr: Són projectes basats en la cartografia. Aquest grup s’ha inspirat amb la ciutat de Tarragona. També s’han fet tallers d’aquest seu treball.
7. Treball de Laura García: degut a que és introvertida, no pot transmetre el que l’envolta per si mateixa, per això ho fa a través/mitjançant la fotografia.
OPINIÓ PERSONAL:
Aquesta és la primera exposició feta a través de les noves tecnologies a la que vaig. És per això que aquest tipus d’ instal•lacions em costen de comprendre, per mi és un art massa minimalista, i sovint angoixant. Però tot i així, si comptes amb l’ajuda d’algú que t’ho explica, la visita se’t fa molt més entenedora i pots arribar a veure alguna cosa que al principi no haguessis vist. Cal dir, que per molt estrany que em pogués semblar, no només s’ha de valorar la part estètica i el resultat sinó també el camí que ha seguit l’artista per arribar a aconseguir el treball definitiu. De fet, la dificultat més gran de l’artista és pensar més que realitzar.
En resum, però, he de reconèixer que vaig sortir de l’exposició bastant diferent de com hi vaig entrar, ja que en un principi per mi era tot molt estrany però vaig sortir del recinte més familiaritzat i comprensiu amb un nova manera de fer art.
L’exposició consta dels següents treballs:
1. ADU (2008): és un intent de classificació de tota la informació existent en forma d’arbre que es ramifica.
2. Space translations (2006-2009): Transforma una fotografia normal a una fotografia tal i com la llegeix un ordenador, és a dir, amb lletres i símbols. És una instal•lació side specific, que es pot adoptar a les mides d’allà on s’ha d’exposar.
3. This World III: Ens vol fer veure el mapa del món de diferent manera, ordenant els països de més ric a més pobre i de més feliç a menys.
4. P-a-r-a-d-i-g-m-a.net. Una manera veure informació amb l’objectiu de facilitar lectures, alterar l’experiència habitual de consum de les notícies i sobretot inspirar debat.
5. Island Playback (2005): Està fet amb un programa que transforma la imatge (la línia de costa d’una illa) a so.
6. Rotorr: Són projectes basats en la cartografia. Aquest grup s’ha inspirat amb la ciutat de Tarragona. També s’han fet tallers d’aquest seu treball.
7. Treball de Laura García: degut a que és introvertida, no pot transmetre el que l’envolta per si mateixa, per això ho fa a través/mitjançant la fotografia.
OPINIÓ PERSONAL:
Aquesta és la primera exposició feta a través de les noves tecnologies a la que vaig. És per això que aquest tipus d’ instal•lacions em costen de comprendre, per mi és un art massa minimalista, i sovint angoixant. Però tot i així, si comptes amb l’ajuda d’algú que t’ho explica, la visita se’t fa molt més entenedora i pots arribar a veure alguna cosa que al principi no haguessis vist. Cal dir, que per molt estrany que em pogués semblar, no només s’ha de valorar la part estètica i el resultat sinó també el camí que ha seguit l’artista per arribar a aconseguir el treball definitiu. De fet, la dificultat més gran de l’artista és pensar més que realitzar.
En resum, però, he de reconèixer que vaig sortir de l’exposició bastant diferent de com hi vaig entrar, ja que en un principi per mi era tot molt estrany però vaig sortir del recinte més familiaritzat i comprensiu amb un nova manera de fer art.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada