El divendres 30 d’octubre vam anar al Museu-Arxiu Tomàs Balvey de Cardedeu a visitar l’exposició d’en Pep Duran (escenògraf. És un artista que ha estat relacionat amb el constructivisme rus (estil que buscava una estètica que fos el reflex de l’època de la mecanització).
L’exposició, que du per nom Ímbric, és una instal•lació formada per les seves obres, amb una gran presència del verb emmetxar(enganxar dues o més coses sobreposant-les, fusionant-les). Les peces estan fetes amb collage. De fet, tota la instal•lació és un macro-collage, com també una al•legoria visual. Les peces tenen una història darrere, i estaven connectades entre elles a través d’una línia que regeix les parets de l’exposició.
A més, Ímbric també compta amb la col•laboració de Jordi i Josep Castells, també escenògrafs.
El resultat, doncs, és una instal•lació plena de preguntes sense resposta, ja que segons en Pep, l’art no pretén donar respostes sinó plantejar preguntes.
Aquest és el plànol de l'exposició:
L’exposició, que du per nom Ímbric, és una instal•lació formada per les seves obres, amb una gran presència del verb emmetxar(enganxar dues o més coses sobreposant-les, fusionant-les). Les peces estan fetes amb collage. De fet, tota la instal•lació és un macro-collage, com també una al•legoria visual. Les peces tenen una història darrere, i estaven connectades entre elles a través d’una línia que regeix les parets de l’exposició.
A més, Ímbric també compta amb la col•laboració de Jordi i Josep Castells, també escenògrafs.
El resultat, doncs, és una instal•lació plena de preguntes sense resposta, ja que segons en Pep, l’art no pretén donar respostes sinó plantejar preguntes.
Aquest és el plànol de l'exposició:
Les frases que apareixen a Ímbric:
1. Emmetxar dos móns...dues maneres de construir. Dues biologies, dues biografies.
2. Fragments de fotografies de l'arxiu que prenen sentit al ser emmetxades a manera d'un paviment biològic...com un mosaic genètic.
3. Imatges trobades i encolades, objectes clavats, colors polsossos, emborrat, petjades petrificades, trossos de vidres, cendres...
4. Perllongar les imatges, fer-les sortir del marc, construint una línia infinita
5. Paisatges ficticis, un calidoscopi personal, campus.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada